Güiquipeya
extwiki
https://ext.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1gina_prencipal
MediaWiki 1.39.0-wmf.23
first-letter
Mediu
Especial
Caraba
Usuario
Usuario caraba
Güiquipeya
Güiquipeya caraba
Archivu
Archivu caraba
MediaWiki
MediaWiki caraba
Prantilla
Prantilla caraba
Ayua
Ayua caraba
Categoría
Categoría caraba
TimedText
TimedText talk
Módulo
Módulo discusión
Accesorio
Accesorio discusión
Accesorio definición
Accesorio definición discusión
Estremaúra
0
745
116361
115780
2022-08-06T21:18:56Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" cellpadding="4" style="float: right; margin: 0 0 1em 1em; width: 300px; background:#FFF5EE; border: 1px #A0522D solid; border-collapse: collapse; font-size: 80%;"
|+ style="margin-left: inherit; font-size: larger; font-weight: bold;" | <font size="-1"> <big>'''Estremaúra'''</big>
| style="background:#FFFFFF;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-----
| width="140" | [[File:Flag_of_Extremadura_with_COA.svg|150px|Bandera Estremaúra]]
| width="140" | [[File:Escudo de Extremadura.svg|100px|Escú d'Estremaúra]]
|-----
|}
|- bgcolor="#FFEFD5"
! colspan="2" align=center | Assitiamientu
|-
| style="background:#c6c6c6;" align="center" colspan="2" | [[File:Localización de Extremadura.svg|300px]]
|- bgcolor="#FFEFD5"
! colspan="2" align=center | Datus estaísticus
|-
| [[Capital]] || [[Méria]]
|-
| [[Lengua oficial]]
| [[Castellanu]]
|-
| [[Lengua|Otras lenguas]]
| [[Lengua estremeña|Estremeñu]], [[Fala (valli e Hálama)|A Fala]] i [[Lengua portuguesa|Portugués]]
|-
| [[Superfici]]<br /> - total<br /> - % d'España
| [[Comuniais Autónomas d'España pol supifícii|Puestu núm. 5]]<br />41.634 [[km²]]<br />8,2%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total (2007)<br /> - % de España<br /> - [[Densiá puebración|Densiá]]
| [[Comuniais Autúnomas d'España pol puebración|Puestu núm 12]]<br /> 1.089.990 <br />2,6 %<br />26,03 ab./qm²
|-
| [[Gentilíciu]] || Estremeñu, estremeña
|-
| [[Estatutu de autonomía]] || 26 de [[hebreru]] de [[1983]]
|-
| [[ISO 3166-2]] || EX
|-
| [[Cortis españolas|Representación<br />palramentária]]<br /> - [[Congressu los Deputaus|Congressu]]<br /> - [[Senau español|Senau]]
| <br /> <br />10 escañus<br />10 escañus
|-
| [[Presidenti d'Estremaúra|Presidenti]]
| [[Guillermo Fernández Vara]] ([[Partido Socialista Obrero Español|PSOE]])
|-
| align="center" colspan="2" | [http://www.juntaex.es/ Junta d'Estremaúra]
|}
'''Estremaúra''' (''Extremaúra'' en [[Fala (valli e Hálama)|a Fala]] i ''Extremadura'' en [[castellanu]]) es una [[comunidá autónoma]] d'[[España]]. Arraya al norti con [[Castilla i León]] (províncias de [[Província e Salamanca|Salamanca]] i [[Província d'Ávila|Ávila]]); al sul, con [[Andaluzia]] (províncias de [[Província e Güerva|Güelva]], [[Província e Sevilla|Sevilla]] i [[Província de Córdoba|Córdoba]]); al esti con [[Castilla-La Mancha]] (províncias de [[Provincia de Toleu|Toleu]] i [[Provincia de Ciá Real|Ciá Real]]); i al oesti, con [[Portugal]].
S'alcuentra devidía en dos províncias: [[Província de Caçris|Caçris]] (al norti) i [[Provincia de Badajós]] (al sul), huendu la su capital [[Méria]].
{{TOC chiquenina}}
== Puebración i superficii ==
La puebración d'Estremaúra es de 1.086.373 abitantis (01/01/2006 huenti), assinque representa el 2,74% la puebración española (44.708.964 ab.).
La su densidá de puebración es mu baxa (25,81 ab/qm²) en comparancia cona española (84,42 ab/km²).
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=42% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Monicípius más puebraus<ref>'''''huenti:''''' INE, Estitutu Nacional d'Estaística. (01-01-2006). Rial Decretu 1627/2006, de 29 de Diziembri</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=4% |
!width=87% |Monicípiu
!width=9% |Puebración
|-
|1ª||align=left|'''[[Badajós (Monicípiu)|Badajós]]'''||align=right|143.748
|-
|2ª||align=left|'''[[Caçris]]||align=right|90.218
|-
|3ª||align=left|'''[[Méria]]||align=right|53.915
|-
|4ª||align=left|'''[[Prasencia]]||align=right|39.785
|-
|5ª||align=left|'''[[Don Benitu]]||align=right|34.051
|-
|6ª||align=left|'''[[Almendraleju]]||align=right|31.424
|-
|7ª||align=left|'''[[Villanueva dela Serena]]||align=right|24.932
|-
|8ª||align=left|'''[[Navalmoral dela Mata]]||align=right|17.099
|-
|9ª||align=left|'''[[Zafra]]||align=right|17.014
|-
|10ª||align=left|'''[[Montiju]]||align=right|15.648
|-
|}
La província mas puebrá es [[Província de Baajós|Província de Badajós]], con 673.474 abitantis, con una densiá puebración de 30,94 ab/km² i, la su supifícii, 21.766 km², es la província mas estensa d'España. En [[Província e Caçris|Caçris]] vivin 412.899 abitantis nuna supifícii de 19.868 qm², es la província mas estensa d'España alatrás de Badajós. La supifícii d'Estremaura es de 41.633 km². Los núclius urbanus mas emportantis pola su puebración son [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]] (143.748 ab, censu INE 2006), [[Caçris]] (90.218 ab, censu INE 2006), la conurbación Don Benitu-Villanueva la Serena (58.983 ab, censu INE 2006) i [[Méria]](53.915, censu INE 2006).
La puebración estremeña, hormi el censu 1591 las províncias la Corona Castilla, era alreol de 540.000 abitantis i holmaban el 8% el total d'España. Nu se gorvió a hazel un nuevu censu de siguru hata el añu 1717, añu nel qual abian 326.358 abitantis.
Dendi esta epoca, se produhu un umentu la puebración mas u menus costanti, hata la décaa los 60 del sigru XX (1.379.072 abitantis en 1960<ref>Hondón decumental del INE. Censu 1960. Tomu III. Volumin provincialis.</ref>), dendi la qual esminció un descensu liheru la puebración pol mé la emigración a otrus paisis i rehionis d'España.
== Climi ==
El climi d'Estremaúra es el tipu mediterráneu, acetu nel norti, ondi está continentaliau, i nel oesti, ondi la enfruéncia el Atlánticu hazi qu'el climi sea más suavinu.
En heneral, se caraiteriza polos sus vranus calorosus i secus, con gran escasés de llúvias, i unus ibielnus largus i suavizaus pol mé la enfruéncia oceánica pola celcania a la costa alántica purtuguesa.
=== Temperaturas ===
Las temperaturas meias anualis várian entri 16 i 17 °C en añu en añu. Nel norti Estremaúra, las temperaturas meias (13 °C) son más baxas que nel sul (18 °C), los valoris van umentandu pogressivaenti a miia que s'abança pal sul hata llegal a enmeyacionis de Sierra Morena, ondi desminuin pol mé l'artol.
Duranti el vranu, la temperatura meia el mes de Húliu es mayol de 26 °C, aportandu a unas máisimas diurnas que cuelan los 40 °C. Es, pues, un vranu calorosu las cuyas temperaturas son mayoris de las qu'eberia tenel, se supón, pola su prossimiá al Alánticu. La latitú la rehión detelmina qu'el grau d'assolanáncia sea altu. Estu, casau cola enfruéncia el anticiclón de las Açoris i cola reucia artol meia la rehión (200-400 m), prevoca la elevá temperatura meia d'Estremaúra.
Los iviernus son suavis. Las temperaturas ibelnalis mas baxas se rustrin ena zonas de montañas artas (Sistema Central, Sierra Guaalupi i angunas árias de Sierra Morena), con una temperatura meia de 7,5 °C.
=== Precipitacionis ===
Las precipitacionis varian entri 450 i 500 litrus pol metru cuairau anualis. Las zonas de mayoris precipitacionis se correspondin con lugaris montañosus cumu las sierras el norti, la sierra e Guadalupi i Sierra Morena, ondi alicuandu s'alcançan los 1000 litrus. Las zonas ondi las precipitacionis son menoris son las de menol altol: Vegas Baxas de Guadiana.
Son precipitacionis escasas con destribución estacional —s'apeñuhan en ibielnu—. Ai predomiñu los chubascus en contra la llúvia i el llovisneu. Amás, ai periús de varius añus enos que las precipitacionis son mayoris («la zagala»), i periús enos que son menoris («el zagal») que se ripitin alternativaenti ca varius añus.
== Origin del nombri ==
Al tentu del origin el nombri "Estremaúra", dessistin varias ipótisis:
* El nombri d'Estremaúra deriva el latín '''Extrema Dorii''' (Estremus de Dueru, u mas bien "Nalgotru estremu" e Dueru, haziendu referéncia a la su situación al sul desti riu), con el que se llamaba el territóriu assitiau al sul la Cuenca e Dueru (i los sus afluentis);
* Hormi algotras ipótisis, la parabra Estremaúra se gastaba duranti la Reconquista pa llamal a las tierras rayanas de los reinus de Lión, Portugal i Castilla colos reinus de Badajós, Lisboa i Toleu. Hormi la Reconquista se derihia pal sul, las nuevas tierras conquistás eran llamás con el nombri d'Estremaúra, derivau el télminu "estremu", arrayu. Al esmiençu huerun llamaus asina los territórius assitiaus enas províncias d'ogañu Sória, Ávila i Salamanca, cuandu estas eran el arrayu sul de las tierras reconquistás. Aluspués la reconquista la Estremaúra d'ogañu, esta queó el su nombri asina.
Es mestel tenel cudiau con nu confundila coa província purtuguesa llamá Estremadura, inque el orihin etimulóhicu seya el mesmu.
== Gobiernu i Alministración ==
* El [[PSOE]] gobernó Estremaúra dende que entró en vigol el Estatutu d'Autonomia en 1983 ata 2011, quandu las elecionis las ganó [[Partido Popular]].
* El presienti la Junta d'Estremaúra dende 1982 hue [[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]], en huendu sustituiu por Guillermo Fernández Vara enas elecionis de 2007, i por José Antonio Monago en 2011.
* El palramentu autunómicu estremeñu es l'Asamblea d'Estremaúra, hormau pol 65 diputaus, 35 ligius por Badajós i 30 por Caçris.
=== Presientis d'Estremaúra ===
* 1978-1980: Luis Jacinto Ramallo García ('''UCD''') (Presienti la Hunta pre-autunómica)
* 1980-1982: Manuel Bermejo Hernández ('''UCD''') (Presienti la Hunta pre-autunómica)
* 1982-2007: Juan Carlos Rodríguez Ibarra ('''PSOE''')
* 2007-2011: Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''')
* 2011-2015: José Antonio Monago ('''PP''')
* 2015- : Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''')
== Economía ==
* Estremaúra es una las regionis menus desarrollás d'España.
* La escasa endustrialización i la esplotación agroganadera dela hesa á premitiu conselval, unta la vecina rehión lusa d'Alenteju, un meiu natural que nu desisti nel restu d'Uropa, i que costitui un singulal clusu d'esplotación racional de los recursus naturalis. El turismu rural i ecolóhicu están en prena espansión i esarrollu, sumau a ciais turísticas traicionalis cumu Caçris i Méria.
* Estremaúra es una las rehionis uropeas que mayoris invelsionis está haziendu pala su incorporación nuna Socieá la Enhormación pa tós, con el proyeutu Linex, un sistema operativu basau en Linux i adatau pal su usu en escuelas i estitucionis de gobielnu.
== Estoria ==
=== Preestoria ===
===== Paleolíticu inferiol =====
Las prebas de preséncia umana mas antíguas el atual territoriu d'Estremaúra datan el Paleulíticu inferiol. Enos yacimientus -de preséncia umana mas antiguas el atual territóriu d'Estremaúra datan del periu Paleolíticu Inferiol. Enos yacimientus (mayoritariamenti superficialis) s'án atopau herramientas toscas de cualcita i, en menol miia, de granitu, peru nu s'án atopau restus de cadáviris umanus.
La ténica gastá pa cuaharingal las herramientas consistia en harreal la piera con un precutol de piera u uesu hata conseguil puntas, muescas, hachas, picus...
Los restus mas antigus se correspondin cola fasi meya el periu Achelensi (unus 700000 añus ha).
Los yacimientus mas antigus s'alcuentran p'ondi ai piera adecuá pa tallal i costruil las herramientas, arreol de los rius i los grandis afluentis. Las zonas de mayol apeñuhamientu e yacimientus del periu Achelensi son: alreoris de Méria (riu Guadiana), riu Çuhal, pantanu e Valdecañas, riu Alagón, Herti i El Sartalehu.
Los estrumentus mas destacaus desta epoca son el bifas, el endedol i el picu triédricu.
===== Paleolíticu meiu =====
S'án arrecohiu mu pocus restus nesta rehión. Tós ellus son del periu Musteriensi. Se costruyerun cola ténica pol mé la cual carculaban el grandol del estrumentu enantis d'estrael de la piera matrís un çalacu adecuau al estrumentu que pretendian cuaharingal.
Los útilis mas caraterísticus eran las raeeras, denticulaus i puntas. Tós ellus son menus pesaus, menus toscus, atuñaus con una tenuluhia más avançá que los del Paleulíticu inferiol.
Los lugaris ondi s'atopan yacimientus del periu Musteriensi se correspondin colos el periu Achelensi, es izil, alreol los rius. Sin embalgu, tamién s'án atopau restus en zonas bahas i meyas de sierras en Badahó, lo que eviéncia un mayol control territorial, una mayol capaciá d'abital ciertus lugaris i conseguil caça, alimentu i labutación en ellus.
===== Paleulíticu superiol =====
Duranti esta era apaici el ''Homo sapiens sapiens'' (el ombri atual) sobri la fás de la Tierra.
Nesta epoca huerun hechus los grabaus i pinturas la cueva e Maltraviesu, santuáriu del arti cuatelnáriu, i de las Minas de Castañal d'Ibol. Toas son d'estilu Madaleniensi.
Ena cueva e Maltraviesu, s'atopan grabaus de la silueta duna gabata, várius triángulus i algotras feguras heumétricas. Sobritó s'án atopau mas de 30 manus pintás en negativu i sin deu meñiqui la mayoria dellas.
Nu s'án atopau restus que suhieran que huera abitá duranti esta epoca, inque sí d'epocas posterioris, polo que se puei concluil qu'era un lugal sagrau, nu d'abitación.
==== Neolíticu ====
[[File:Cueva el Boquiqui.JPG|thumb|250px|right|[[Cueva el Boquiqui]]]]
Inque namás abemus una mihina datus al tentu el Epipaleulíticu ena atual rehión d'Estremaúra, el Neolíticu conllevó angunus cambeus ena susisténcia las comuniais umanas qu'abitan la rehión. Los mas emportantis son la entroución la ganaeria i la agricurtura, que s'incorporan a las ativiais de caça i recoleción ya desistentis. Eno que se refiei a la tenulohia, la encorporación mas emportanti es la e la cerámica que premitirá el almacenamientu los eceentis agrículas.
Ogañu los estuyus mas recientis consieran qu'el neulíticu en Estremaura esminció ena transición el VI al V miléniu a.C. Se supera asina el concetu de '''Neulíticu Tardiu''' que angunus autoris iban empreau, creyendu que la apaición de la agricurtura abria siu muchu mas tardia nesta zona d'España. Los yacimientus mas emportantis el Neulíticu Antigu son la cueva la Charneca (Oliva e Méria), el Lombu la Orca (Prasençuela), Boquiqui (Praséncia), la cueva d'El Conehal (Caçris) i Los Barruecus (Malpartia e Caçris). Desti úrtimu yacimientu procein las eviéncias d'agricurtura mas antiguas la rehión, que huerun fechás nel acaberu el VI miléniu e.C. Los endícius de domesticación animal son débilis, peru puei suponelsi que la domesticación animal es contempuránia a la entroución de la agricurtura. Nestus yacimientus s'án atopau cerámicas decorás, sobritó la varieá llamá "Boquiqui", pol belsi decumentau pol primel vezi nesta [[Cueva el Boquiqui|cueva]] e [[Praséncia]].
Dendi el Neolíticu Meiu, a esmiençus el V miléniu a.C., apaici el megalitismu ena rehión. Desistin angunus puebraus conocius desta epoca, a namás angunus datus el yacimientu Los Barruecus. El chascu megalíticu, en cámbeu, abemus güena conocéncia, pues desistin una tupa apeñuhamientus de dólminis en divelsas comalcas la rehión. Grupus desti tipu de sepulcrus megalíticus puein atopalsi en Valéncia d'Alcántara, Ceillu, Santiagu d'Alcántara u Barcarrota, pol nu izil ehempraris arrutaus de gran enterés, cumu el dolmin de Lácara. Sin embalgu es mestel izil qu'esti chascu tieni gran perduráncia nel tiempu, perdurandu hata los prencipius la Eá el Bronci. Los enterramientus desta fasi audechan caraterizalsi pol micrulitus de sílis, cerámicas chanas i angunus ídolus praca.
El Neulíticu Acaberu es mehol conociu enos arrayus de Guadiana, con yacimientus cumu los de Araya u El Lobu, entri otrus a los que añiiremus el de Los Cañus de Çafra recientienti. S'esarrolla dendi el 3500 e.C. i sentará las basis pala apaición el Calculíticu, dendi el III miléniu a.C. Estus puebraus tiinin una verdaera vocación agrícula i ganaera. El su asiahamientu, celcana a tierras fértilis, audechan sel en suavis lomas arreol los caucis los rius. Las cerámicas se caraterizan pol sel pláticaenti lisas, con escasas decoracionis i hormas simpris. La cerámica mas endicativa es la "caçuela carená", que apaici corrientienti enos yacimientus de tol Suroesti peninsulal, demostrandu la entegración d'Estremaura drentu duna dinámica curtural común caraterizá pol encrementu demugráficu i el afianciamientu, ca vezi mas craru, de la agricurtura i la ganaeria.
==== Calcolítico ====
Duranti el Calculíticu u Eá de Cobri, las comuniais umanas preestóricas realiçan avancis nel esplotaeru agropecuáriu del meyu, se desarrolla la metalúlhia col eníciu de la tresholmación del cobri. Se prouci un esarrollu de la comprehiá social tantu estrutural cumu ideulóhicaenti: ai desigualdá de rolis i de bienis.
====Estremaúra preromana====
Entri los puebrus prerromanus más emportantis que abitarun Estremaura s'atopaban los Vetonis, assitiaus enas atualis províncias de Caçris i Salamanca, la província d'Ávila i parti de la e Toleu. Los lusitanus, que s'esperriaban pol centru-sul de la atual Estremaura i centru e Purtugal, puebru pastoril, inque al paicel eran más probis que los sus vizinus Vetonis i en sigún relatus angunus s'enliaban a arrepañal i asartal pa sobrivivil. Assitiaus al sul, entri Guadiana i Guadalquivil, s'alcuentraban los célticus, qu'eran prencipalmenti urbanus i ofrecierun poca resisténcia a las tropas romanas, polo que nu huerun estáculu pal avanci destas.
==== Estremaúra romana ====
La tierra desta confederación lusitana sufrió una Romanidación compreta i prehunda. El grau de romaniçación alcançau i la estensión de la província Ulteriol aconsehaban un gobielnu çalachau, naciendu la [[Lusitánia]] cumu província en tiempus d'Augustu (s. II a C.). La província e "Lusitania" estaba holmá pol gran parti d''''Estremaúra''', i '''Portugal''' central.
Se hizun una tupa vereas de comunicación ([[Carçá romana|carçás]]), grandis urbis, destacandu [[Méria]], hundá nel 25 a.C., ciá mu senificativa nel Empériu Romanu i capital de Lusitánia. Un aspetu emportanti hue l'adoción de la luenga el empériu, basi de tolas huturas [[Luenga romanci|luengas romancis]] peninsularis.
[[File:Merida_Roman_Theatre1.jpg|thumb|250px|Teatru Romanu, Méria]]
La capital de la província e Lusitánia, Emerita Augusta, se gorvió una ciá rica i pulia, que ná tinia qu'envidial a las otras capitalis de província ispanas, Tarracu i Córduba. Tinia una ámpria i cudiá redi de comunicacionis que la bandeaban pa uñila colas restantis capitalis de província i con algotras ciais; asín, el Caminu la Prata conetaba Astúrias con Emerita i con Itálica; otrus caminus ahilaban pa Córduba, a Olisipo (Lisboa), a Conimbriga (Coimbra), pasandu pola famosa [[puenti d'Alcántara]]. Méria canaliçó el comélciu i la via e la província pa Roma, norti d'África i Grécia. Nu ai dua que se consiguió un artu grau de bienestal. Estu lo demuestra el cilcu de Méria, escapás de acohel a 25.000 espetaoris.
Vespasianu dió otru pasu ena romaniçación al conceel el derechu de ciaania latina a tolos abitantis de la Península Ibérica, facilitandu desti mó el que los ispanus puyeran aceel a un cargu púbricu.
Nel s. III d.C. esmiençarun los pobremas. Tropas helmánicas, holmás pol bárbarus, chegarun a la província. Pol estu se hortificarun las ciais; desti tiempu datan las murallas de Méria, Cória i Caçris. El perigru chegaria nel s. V, ehandu a la província abaldoná i arruiná. La ciá de Catra Cecilia s'estinguió. Algotras, cumu Augustobriga, Cáparra i Iulipa (Çalamea e la Serena) quearun nel orviu, a pesal queal en pie hormidabris monumentus.
La Lusitánia hue envaia primeru polos alanus i aluspués polos suevus. Con ellus entramus en epoca visigoa.
=== Sigrus XV, XVI i XVII ===
Un rahu caraiterísticu e la rehión hue l'emigración a América. Una tupa emigrantis huerun ombris en cata el pulu i la nombreria qu'España ya nu ofrecia endispués la caia e Graná en 1492, el mesmu añu que se descubrió América. Mesmamenti entri los conquistaoris destacan angunus estremeñus cumu: Hernán Cortés, conquistaol de Méhicu, Francisco Pizarro, quien uñió los territórios incas al Reinu d'España i Pedro de Valdívia, conquistaol de Chili que lo llamó "Nueva Extremadura", cuya capital era Santiago de Nueva Extremadura, unta la su queria, la pracentina Inés de Suárez.
=== Sigru XX ===
La segundera metá del sigru XX estuvu marcá pola sangria demugráfica ena rehión. Más de 800.000 presonas eharun Estremaura pa partil en cata una mayol prosperiá nalgotras rehionis españolas, cumu Pais Vascu, Madril u Cataluña, i nalgotrus paisis, cumu Fráncia, Alemaña u Olanda.
=== Estoria recienti ===
* 26 de Hebreru de 1983 se promulga la Lei Orgánica 1/83 de 25 de febreru el Estatutu d'Autunomia. Estremaura se güervi una [[Comuniá Autúnoma]].
* 8 de Mayu de 1983 primeras Elecionis pala [[Asamblea d'Estremaura]] con vitória pol mayoria asoluta el PSOE que consigui el 53,34 % de los votus i 35 diputaus.
* 8 de Húniu de 1983 es desinau presienti la [[Hunta d'Estremaura]] [[Juan Carlos Rodriguez Ibarra]], siendu el primel presienti del Ehecutivu Autunómicu.
* 8 de Setiembri e 1985 Dia d'Estremaura en [[Guadalupi]]. Primel cerebración endispués la su desinación estitucional.
* 23 de Noviembri e 1986 Caçris en desiná Ciá [[Patrimoñu la Umaniá]] pola UNESCO i Tercel Grupu Monumental d'Uropa pol Consehu d'Uropa.
* 26 de Mayu e 1991. Elecionis pala [[Asamblea d'Estremaura]]: vitoria el PSOE con 39 escañus.
* 31 de Diciembri e 1994 se decrara, pol mé la Lei 40/1994, de 30 de Diciembri, la paraliçación definitiva de la costrución de la Central Nucleal de Valdecaballerus. La recramación ciaana desta paraliçación es consierau cumu unu los primerus símbulus de la ientiá rehional.
* 28 de Mayu e 1995. Elecionis pala [[Asamblea d'Estremaura]], el PSOE con 31 escañus, consigui una mayoria minoritária, que le premiti gobelnal solitariu duranti tola lehislatura.
* 17 d'Abril de 2002. [[LinEx]], la destribución de software libri, realizá pola Conseheria d'Eucáncia, Céncia i Tenulohia de la [[Hunta d'Estremaura]], es prehentá púbricaenti en [[Méria]]. Esti acontecimientu otieni gran reprecusión mundial al hazelsi ecu de la notícia la prestihiosa rivista Wired, con el endirgui [http://www.wired.com/news/business/0,1367,51994,00.html Extremadura Measures: Linux]
* 25 de Mayu e 2003. Elecionis pala Asamblea d'Estremaura, el PSOE amplía la su mayoría asoluta oteniendu 36 escañus.
* 1 de Diciembri e 2005. Endispués un añu e labutus pa enharetala, s'enician las emisionis de la telivisión i l'arrádiu Unus meyus de comunicación de titulariá púbrica c'apuestan pun moelu d'esprotación deferenti i que son los de menol presupuestu, con abonda deferéncia, del panorama d'entis púbricus españolis.
* 19 de setiembri e 2006. Endispúes 23 añus de presienti e la Hunta d'Estremaúra, Huan Carlus Rodrigues Ibarra hadi púbrica la su decisión de nu golvel a prehentalsi palas elecionis pala Hunta cumu candiatu.
* 8 de Júliu de 2011. Elecionis pala [[Asamblea d'Estremaura]]: es desinau presienti la Hunta d'Estremaura José Antonio Monago.
== Coltura ==
[[File:Monasterio_de_Guadalupe.jpg|thumb|right|Monesteriu de Guadalupi]]
* [[Inu d'Estremaura]]
* [[Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaura]]
* [[Dia d'Estremaura]]
=== Gastronomia ===
[[File:Chickpea pods.jpg|thumb|Una parti emportanti cozina estremeña está basá enos garbanzus.]]
Estremaura es conocida polas deferentis preparacionis del [[Sus scrofa|guarru]] i las [[ocejas]] que se comin acompañaus de pan (comu los ''callos con manos de cerdo'', ''caldereta de cordero'', ''cabrito en cuchifrito'', ''frite de cordero'' i el ''cabrito a la hortelana''.<ref>[http://www.mancomunidadhurdes.org/index.php?opcion=gastronomia Gastronomia de las Hurdes]</ref>
La cozina d'Estremaura enclui tamién algotras carnis comu la [[gallina]] (unu los engredientis prencipalis el ''cocido extremeño''), la [[liebri]] (''arroz con liebre''), las [[rana]]s (''ancas de ranas fritas ''), pezis comu la [[tinta tinca|tenca]] (''tencas fritas '') i la [[Salmo trutta|trucha]] (''truchas con jamón''), o el [[Lacerta lepida|alagartu]] (''lagarto con tomate''). Los condimentus utilizaus con más frecuencia son el poleu, el aju, el laurel o l’anís
Entri los pratus populares básicus ganan los basaus en los garbanzos, los frijolis, las patatas, la [[calabaça]], las [[castañas]], la [[cebolla]] i los [[pimientu]]s: el ''cocido extremeño'', el ''potaje de garbanzos y judías blancas'', la ''sopa blanca de ajos'', el ''potaje de castañas secas'', les [[mongetes|''habichuelas'']] i la ''olla con "asaúra"''.
Angunus alimentus ancestralis estremeñus son las [[migas]] i [[gachas]], entri las que destacan las ''migas con torreznos''.<ref>[http://www.paseovirtual.net/revistas/saberpopular.htm Saber Popular - Revista extremeña de folklore]</ref>
La ''chanfaina'' es un guisu hechu con hígau, sessus, coraçón i riñonis de corderu con sofritu a basi laurel, ajus, pan i güevus durus.
Los embutius es otra las epecialiais la gastronomia estremeña, huendu mu emportantis la ''morcilla «Felisa»'' (a base de sangri i [[cebolla]]), ''morcillas de cabezá'', ''morcillas [[patata|patateras]]'', [[morcilla]]s de calabaça, las ''«chacinas»'', el lomu i el [[jamón]] curau, la longaniça i los chorizus.
Los dulcis regionalis son preparaus a basi miel, manteca, harina i azeiti i enclui buñuelus, madalenas, perrunillas, galletas, rosquillas de vinu, roscas fritas, coquillus de miel, ijuelas, gachas estremeñas, bollus fritus, froretas, socochonis hurdanus i las ''jeringas''.<ref>[http://ab.dip-caceres.org/alcantara/alcantara_online/56/56_005b.htm Gastronomia de Extremadura, Revista Alcántara. nº 56]</ref>
== Palras ==
{{EP|Lengua estremeña}}
{{EP|La fala}}
{{EP|Portugués oliventinu}}
En Estremaura la única luenga reconocia cumu oficial es el castillanu, nu ostanti nel su territóriu se palran otras:
* [[Luenga purtuguesa|Purtugués]], con várias variantis prencipalis: el [[Purtugués Oliventinu|purtugués oliventinu]], ena comarca d'[[Olivença]], el purtugués de Herrera d'Alcántara, el purtugués de Ceillu, el d'angunas alquerias de Valéncia d'Alcántara i el de La Codosera. Ena mayol parti destas localiais el purtugués s'alcuentra seriamenti amenaçau. Angunas escuelas estremeñas ofrecin el deprendiçahi el purtugés cumu "luenga foriata", encruyendu localiais traicionalmenti lusófonas, peru nu siempri a nivelis que llevin a los alunus a palral bien la idioma.
* [[Fala (valli e Hálama)|A Fala de Xálima]] u xalímegu, que está catalogá cumu "Bien d'Enterés Curtural" i tiini especial proteción pol parti la [[Hunta d'Estremaura]]. Se palra nel Valli e Hálama (Xálima).
* [[Lengua estremeña]] (Artuestremeñu), que horma parti el troncu asturlionés i, inque es la luenga que aluspués del castillanu cuenta con mayol númiru e palrantis i está en sériu peligru d'estinción, es la que menol proteción tiini, careciendu pol compretu e normalización u la mas ménima cobertura e la su ensiñança, ni privá ni púbrica.
== Monicípius ==
* [[Lista e monicípius d'Estremaura]]
* [[Comarcas d'Estremaura]]
== Estremeñus ilustris ==
=== Artis escénicas, cini i telivisión ===
* '''[[Casimiro Ortas]]''' (n. [[Broças]], 1 mayu de 1880 - † [[Barcelona]], 10 de Marçu de 1947), atol.
* '''[[Andrés Mejuto]]''' (n. [[Olivença]], 30 jeneru de 1909 - † [[Mairil]], 21 de Hebreru de 1991), atol.
* '''[[Pedro Porcel]]''' (n. [[Haraís de la Vera]], 1910 - † [[Vitória]], 14 Setiembri de 1969), atol.
* '''[[Luis Alcoriza]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 5 Setiembri de 1918 - † [[Cuernavaca]], 3 Diziembri de 1992), atol, guionista i diretol de cini.
* '''[[Luis Cuenca]]''' (n. [[Navalmoral de la Mata]], 1921 - † [[Mairil]], 21 jeneru de 2004), atol i prémiu Goya en 1996.
* '''[[Florinda Chico]]''' (n. [[Don Benitu]], 24 juñu de 1926), atrís.
* '''[[Julián Mateos]]''' (n. [[Robreillu de Truhillu]], 15 jeneru de 1938 - † [[Mairil]], 27 de Diciembri de 1996), atol i prouciol de cini, TP d'oru en 1973.
* '''[[Valentín Paredes]]''' (n. [[Manchita]], 13 noviembri de 1955), atol.
* '''[[Isabel Gemio]]''' (n. [[Albuquerqui]], 5 jeneru de 1961), presentaora de telivisión.
* '''[[Javivi]]''' (n. [[Helvás]], 20 de Húniu de 1961), atol.
* '''[[Pepa Bueno]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 1964), periodista.
* '''[[Maruchi León]]''' (n. [[Caçris]], 1965), atrís.
* '''[[Raquel Sánchez Silva]]''' (n. [[Praséncia]], 1973), periodista i presentaora de telivisión.
* '''[[Luis Rallo]]''' (n. Estremaura, añus 1970), atol.
* '''[[Mariano Mariano]]'''
* '''[[Alberto Amarilla]]''' (n. [[Caçris]], 20 Otubri de 1980), atol.
=== Artis visualis i diseñu, amus pintolis, escurtolis y tou esu ===
[[File:Luis de Morales 001.jpg|thumb|150px|Virgen de la leche (Luis de Morales)|Virgin de la lechi de [[Luis de Morales]].]]
[[File:Francisco de Zurbarán autoportrait.jpg|thumb|right|Francisco de Zurbarán]]
* '''[[Pedro de Ibarra]]''' (Alcántara, siglo XVI), arquitetu.
* '''[[Luis de Morales]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1509 - † 1586), pintol.
* '''[[Francisco Becerra]]''' (n. [[Trujillu]], 1545 – † [[Lima]], 1605), arquitetu.
* '''[[Francisco de Zurbarán]]''' (n. [[Huenti de Cantus]], 7 Noviembri de 1598 – † [[Mairil]], 27 Agostu de 1664), pintol del Sigru d'Oru.
* '''[[Joaquín Churriguera]]''' (n. [[Praséncia]], 1674 - † [[Salamanca]], 1724), arquitetu i escurtol de la família e los Churriguera.
* '''[[José de Hermosilla]]''' (n. [[Llerena]] - † [[Mairil]], 1776), arquitetu.
* '''[[Aurelio Cabrera]]''' (Alburquerque, 1870 - Toledo, 1936), pintol y escultol.
* '''[[Eugenio Hermoso]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 26 Hebreru de 1883 – † [[Mairil]], 2 Hebreru de 1963), pintol.
* '''[[Timoteo Pérez Rubio]]''' (Oliva de la Frontera, 1896 - Río de Janeiro, 1977)
* '''[[Juan de Ávalos]]''' (n. [[Méria]], 21 Otubri de 1911 - † [[Mairil]], 6 júliu de 2006), escurtol.
* '''[[Juan Barjola]]''' (Torre de Miguel Sesmero, 1919 - Madrid, 2004), pintol.
* '''[[Jaime de Jaraíz]]''' (Jaraíz de la Vera, 1934 - Madrid, 2007), pintol.
* '''[[Francisco Revelles Tejada]]''' (Valdecaballeros, 1938 – Segovia, 2003), pintol.
* '''[[Eduardo Naranjo]]''' (n. [[Monestériu]], 1944), pintol.
* '''[[Antonio José Herrero Uceda]]''' ([[Ceclavín]], 1953), pintol.
* '''[[Evaristo Palacios]]''' (Torrecillas de la Tiesa, 1956), pintol.
* '''[[Godofredo Ortega Muñoz]]''' (San Vicente de Alcántara, 1905 - Madrid, 1982), pintol.
* '''[[Manuela Picó]]''' (Azuaga), pintora.
* '''[[Juan Pedro Sánchez]]''' (Torrejón el Rubio, 1954), pintol y escultol.
* '''[[Fermín Solís]]''' (n. [[Mairoñera]], 16 de Mayu de 1972), dibuhanti de tebeus.
=== Centíficus ===
* '''[[Luis de Toro]]''' ([[Prasencia]], 1530? - ????) Meicu y estoriaol.
* '''[[José Antonio Pavón y Jiménez]]''' ([[Casatejada]], Caçris, 1754 — Madrid, 1844), botánicu, bien conocíu por los sus estudius de las floras de Perú y de Chile.
* '''[[Darío Bacas]]''' ([[Cilleros]] (Caçris), 1845). Ingenieru naval milital, industrial.
* '''[[Eloy Bejarano Sánchez]]''' ([[Zarza de Granadilla]], Cáceres), en 1855 - Madrid en 1917) Médico, profesor e investigador español.
* '''[[Ventura de los Reyes Prósper]]''' (n. [[Castuera]], 31 Mayu de 1863 - † [[Mairil]], 27 Noviembri de 1922), naturalista i matemáticu.
* '''[[Mario Roso de Luna]] ([[Logrosán]]''', 1872 – Madrid, 1931), astrónomu, periodista y escribiol.
* '''[[Marcelo Rivas Mateos]]''' ([[Serraílla]], 1875 - Madrid, 1931). Boticariu, botánicu, geobotánicu, zoólogu, y profesol.
* '''[[Francisco Vera Fernández de Córdoba|Francisco Vera]]''' ([[Alconchel]], 26 de febreru de 1888-Buenos Aires, 1967). Matemáticu, filósofu, escribiol, Jombri de cencia.
* '''[[Delfín Hernández Hernández]]''' ([[Cuacos de Yuste]], 1932), Medalla de Extremadura (2012)
* '''[[Eladio Viñuela]]''' (n. [[Ibahelnandu]], 1937 - † 1999), centíficu.
* '''[[Manuel Luque Otero]]''' ([[Valverde de Llerena]], 1943- Madrid, 2007), meicu, referenti obligau en el estudiu de la hipertensión arterial (HTA).
* '''[[Valeriano Ruiz Hernández]]''' ([[Higuera la Real]] (Badajoz), 1943), físicu, centíficu.
* '''[[Jesús Ramos Brieva]]''' ([[Caçris]], 1950) Psiquiatra e investigaol sobre las alteracionis del ánimu.
* '''[[Pablo Campos Palacín]]''' ([[Cordobilla de Lácara]] (Badajoz), 1951), investigaol del CSIC, [[Medalla de Extremadura]] (2009).
* '''[[Juliana Fariña]]''' ([[Badajoz]]), médica e investigaora centífica.
* '''[[Diosdado Simón|Diosdado Simón Villares]]''' ([[Torremenga]], 1954-2002), investigaol, biólogu, botánicu
* '''[[María Domínguez Castellano]]''' ([[Alcántara]], Cáceres, 1965). Neurobióloga, investigaora del CSIC. Es uno de los referentis de la investigación mundial sobre el cáncru.
* '''[[Antonia López González]]''' ([[Guareña (Badajoz)]], 1967). Médica, Medalla de Extremadura (2002), investigaora de enfermedadis tropicalis.
=== Eportistas ===
* '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], [[Província Baajós|Badajós]], 1540- m. [[Mairil]] 1580), quiziás el primel gran ajedrecista conociu.
* '''[[Adelardo Rodríguez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 26 Setiembri de 1939), fubulista.
* '''[[Francisco Delgado Melo]]''' (n. [[Praséncia]], 13 Noviembri de 1943), ex-fubulista.
* '''[[Ciriaco Cano]]''' ([[Praséncia]], 4 Agostu de 1948), ex-fubulista.
* '''[[Manolo Flores]]''' (n. [[Méria]], 23 júliu de 1951), ex-juegaol i entrenaol de baloncestu.
* '''[[Rafael Gordillo]]''' (n. [[Almendralehu]], 24 Hebreru de 1957), fubulista retirau.
* '''[[Ernesto Valverde]]''' (n. [[Viandal de la Vera]], 9 Hebreru de 1964), ex-juegaol i entrenaol de furbol.
* '''[[Manuel Sánchez Delgado]]''' (n. [[Caçris]], 17 jeneru de 1965), ex-fubulista.
* '''[[Francisco Higuera]] Fernández "Paquete"''' (n. [[Escurial]], 30 jeneru de 1965), ex-juegaol de furbol.
* '''[[Enrique Fernández Ruiz]]''' (n. [[Caçris]], 15 Marçu de 1967), juegaol de baloncestu retirau.
* '''[[Antonio Mata Oliveira]]''' (n. [[Olivença]], 28 Agostu de 1968), ex-fubulista.
* '''[[César Sánchez Domínguez]]''' (n. [[Caçris]], 2 Setiembri de 1971), fubulista.
* '''[[Juancho Pérez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 3 jeneru de 1974), jugaol de balonmanu.
* '''[[Víctor Manuel Fernández Gutiérrez]]''' (n. [[Méria]], 17 abril de 1974), fubulista del Real Valladolid.
* '''[[Fernando Morientes]]''' (n. [[Cillerus]], 1976), fubulista.
* '''[[Enrique Fernando Ortiz Moruno]]''' (n. [[Çafra]], 2 de júliu de 1977), fubulista.
* '''[[José Antonio Pecharromán]]''' (n. [[Caçris]], 16 juñu de 1978), ciclista.
* '''[[Ramón Pereira Gómez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 2 de Setiembri de 1978), fubulista.
* '''[[Julián Sánchez Pimienta]]''' (n. [[Çafra]], 26 Hebreru de 1980), ciclista.
* '''[[Edu Moya]]''' (n. [[Monestériu]], 3 jeneru de 1981), furbolista.
* '''[[José Manuel Calderón]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 28 Setiembri de 1981), juegaol de baloncestu.
* '''[[Casto Espinosa Barriga]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 18 juñu de 1982), fubulista.
* '''[[David Generelo Miranda]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 Agostu de 1982), fubulista.
* '''[[Iván Cuéllar]]''' (n. [[Méria]], 27 Mayu de 1984), porteru del [[Atlético de Madrid]].
* '''[[Dani Guillén]]''' (n. [[Praséncia]], 1 Otubri de 1984), fubulista.
=== Literatura i umanismu ===
[[File:Benito Arias Montano, Museo Plantin-Moretus.jpg|thumb|[[Benito Arias Montano]].]]
[[File:José de Espronceda.jpg|thumb|[[José de Espronceda]].]]
[[File:Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg|thumbnail|Carolina Coronado]]
[[File:José-María-Gabriel-y-Galán.jpg|thumb|[[Gabriel y Galán]]]]
* '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista i abogau.
* '''[[Francisco Sánchez de las Brozas]]''' (n. [[Broças]], 1522 - † [[Valladolís]], 1600), umanista i gramáticu.
* '''[[Benito Arias Montano]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 1527 - † [[Sevilla]], 1598), escrebiol umanista.
* '''[[Jacobo Rodrigues Pereira]]''' (Berlanga, 1715 - París, 1780), profesol de sordomuus.
* '''[[Vicente Antonio García de la Huerta]]''' (n. [[Çafra]], 9 Marçu de 1734 - † [[Mairil]], 12 Marçu]] de 1787), pueta i dramaturgu.
* '''[[Bartolomé José Gallardo y Blanco]]''' ([[Campanáriu]], 13 d'Agostu de 1776 - † [[Alcoy]], Alicanti, 1852) hue un bibliúgrafu, eruditu i escrebiol.
* '''[[José de Espronceda]]''' (n. [[Almendralehu]], 25 Marçu de 1808 – † [[Mairil]], 23 Mayu de 1842), pueta románticu.
* '''[[Carolina Coronado]]''' (n. [[Almendralehu]], 21 Agostu de 1821 - † [[Lisboa]], 15 jeneru de 1911), escrebiora romántica.
* '''[[Vicente Barrantes Moreno]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1829 - † [[Pozuelo de Alarcón]], 17 d'Otubri de 1898), escrebiol.
* '''[[Felipe Trigo]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 13 de Hebreru de 1864 - † [[Madril]], 2 de Setiembri de 1916), escrebiol i periodista.
* '''[[Publio Hurtado]]''' ([[Caçris]], [[1850]]-[[1929]]), escrebiol, estoriaol y etnógrafu.
* '''[[José López Prudencio]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1870 - † 1949), escrebiol.
* '''[[José María Gabriel y Galán]]''' (1870 - 1905), pueta. Hiju adoptivu de Guijo de Granadilla
* '''[[Mario Roso de Luna]]''' (n. [[Logrosán]], 1872 - † [[Mairil]], 1931), astrúnomu, periodista, escrebiol i teúsofu.
* '''[[Francisco Valdés Nicolau]]''' (Don Benito, 1892 - 1936), escrebiol.
* '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (n. [[Guareña]], 7 de Noviembri de 1894 – † [[Mairil]], 24 de Diciembri de 1945), escrebiol.
* '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (Guareña, 1894 – Madrid, 1945), escrebiol.
* '''[[Pedro Caba Landa]]''' (Arroyo de la Luz, 1900 - Madrid 1992), escrebiol.
* '''[[Jesús Delgado Valhondo]]''' (Mérida, 1909 – Badajoz, 1993), pueta.
* '''[[Asunción Delgado]]''' ([[Ceclavín]], 1919), pueta.
* '''[[Luis Martínez Terrón]]''' ([[Ceclavín]], 1930), pueta y escrebiol.
* '''[[José Antonio Gabriel y Galán]]''' (n. [[Praséncia]], 1940 - † [[Praséncia]], [[1993]]), escrebiol i periodista, nietu de [[José María Gabriel y Galán]].
* '''[[Daniel Arenas]]''' (n. [[Açuaga]], 1945), escrebiol.
* '''[[Pureza Canelo]]''' (n. [[Moraleha]], 1946), puetisa.
* '''[[Luis Landero]]''' (n. [[Albuquerqui]], 1948), escrebiol.
* '''[[Dulce Chacón]]''' (n. [[Çafra]], 3 de Húniu de 1954 - † [[Mairil]], 3 de Diciembri de 2003), escrebiora.
* '''[[José Iglesias Benítez]]''' ([[Villalba de los Barros]], [[1955]]), pueta.
* '''[[Milagros Frías]]''' (Jerez de los Caballeros, 1955), escribiola.
* '''[[Elisa Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1957), escribiola.
* '''[[Javier Feijóo]]''' (Baajó, 1960), pueta.
* '''[[Javier Pérez Walias]]''' (Plasencia, 1960), pueta.
* '''[[Jesús Sánchez Adalid]]''' (n. [[Don Benitu]], 1962), escrebiol.
* '''[[Javier Cercas]]''' (Ibahernando, 1962), escrebiol.
* '''[[Miguel Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1964), naturalista, escrebiol y dibulgaol.
* '''[[Jorge Camacho Cordón]]''' (n. [[Çafra]], 18 de Noviembri de 1966), pueta.
* '''[[Lucía González Lavado]]''' (Mérida, 1982), escribiola.
* '''[[Ismael Carmona García]]''' (Baajó, 1986), filólogu, pueta i divulgaol del estremeñu.
=== Música ===
* '''[[Manuel Vicente García]]''' (n. [[Çafra]], 17 de Marçu de 1805 - † [[Londris]], 1 de Húliu]] de 1906), cantanti d'ópera, inventol del laringoscópiu.
* '''[[Pepe el Molinero]]''' (n. 1895 - † 1985), cantaol flamencu.
* '''[[Porrina de Badajoz]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1924 - † [[Mairil]], 1977), cantaol flamencu.
* '''[[Rosa Morena]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 de Júliu de 1941), cantanti.
* '''[[Pablo Guerrero]]''' (n. [[Esparragosa de Laris]], 18 d'Otubri de 1946), cantautol.
* '''[[Luis Pastor]]''' (n. [[Berçocana]], 9 de Húniu de 1952), cantautol.
* '''[[Roberto Iniesta]]''' (n. [[Praséncia]], 16 de Mayu de 1962), guitarrista d'[[Extremoduro]].
* '''[[Los Chunguitos]]''', grupu de rumba.
* '''[[Bebe]]''' (n. [[Valéncia]], 9 de Mayu de 1978), cantanti.
* '''[[Soraya Arnelas]]''' ([[Valéncia d'Alcántara]], 13 de Setiembri de 1982), cantanti.
* '''[[Azúcar Moreno]]''', duo musical.
* '''[[Bucéfalo (banda)|Bucéfalo]]''', grupu de rock.
* '''[[Extremoduro]]''', grupu de rock.
* '''[[Tam Tam Go]]''', grupu musical holmau en 1988.
* '''[[Sínkope]]''', banda de rock de [[La Serena]].
=== Pulíticus ===
* '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista, hurista i abogau.
* '''[[Juan Meléndez Valdés]]''' (n. [[Ribera el Fresnu]], 11 de Marçu de 1754 - † [[Montpellier]], 24 de Mayu de 1817), pulíticu.
* '''[[Manuel Godoy]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 12 de Mayu de 1767 - † [[París]], 4 d'Otubri de 1851), primel ministru de [[Carlos IV]].
* '''[[Bravo Murillo]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 24 juñu de 1803 - † [[Mairil]], 11 de Hebreru de 1873), presienti del Consehu de Ministrus duranti el reinau de Isabel II]].
* '''[[Juan Donoso Cortés]]''' (n. [[Valli de la Serena]], 6 de Mayu de 1809 - † [[París]], 3 de Mayu de 1853), pulíticu i diplomáticu reacionáriu.
* '''[[Saturnino Martín Cerezo]]''' (n. 11 de Hebreru de 1866 - † 2 de Diciembri de 1945), heneral duranti el sítiu de Baler.
* '''[[Rafael Sánchez Mazas]]''' (n. [[Cória]], 18 de Hebreru de 1894 - † [[Mairil]], 18 d'Octubri de 1966), miembru hundaol de la "Falange Española".
* '''[[Alberto Oliart]]''' (n. [[Méria]], 1928), es-ministru.
* '''[[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]]''' (n. [[Méria]], 19 d'Eneru de 1948), prime presienti la [[Hunta d'Estremaura]].
* '''[[Cándido Méndez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 28 d'Eneru de 1952), secretáriu heneral de la [[UGT]].
* '''[[María Antonia Trujillo]]''' (n. [[Peraleda el Çaucehu]], 18 de Diciembri de 1960), es-ministra de Vivienda.
* '''[[Celestino Corbacho]]''' (n. [[Valverdi de Leganés]], 14 de Noviembri de 1949), Ministru de Trebahu i Enmigración.
=== Esproraoris i conquistaoris ===
[[File:Portrait of Francisco Pizarro.jpg|thumb|150px|right|Francisco Pizarro]]
[[File:Ines de Suarez 2.JPG|right|150px|thumb|Inés de Suárez]]
* '''[[Vasco Núñez de Balboa]]''' (n. [[Herés de los Caballerus]], 1475, - † [[Acla]], 15 d'Eneru de 1519), primel europeu en descrubril el [[Océanu Pacíficu]].
* '''[[Francisco Pizarro]]''' (n. [[Truhillu]], 16 de Marçu de 1476 - † [[Lima]], 26 de Húniu de 1541), conquistaol del Empériu Inca.
* '''[[Pedro de Alvarado]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1485 - † [[Guadalajara]], [[4 de Húliu de 1541), conquistaol.
* '''[[Hernán Cortés]]''' (n. [[Medellín]], 1485 – † [[Castilleja de la Cuesta]], 2 de Diciembri de 1547), conquistaol del Empériu asteca.
* '''[[Pedro de Valdivia]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 1497 - † [[Tucapel]], 24 de Diciembri de 1553), conquistaol de [[Chili]].
* '''[[Hernando de Soto]]''' (n. [[Barcarrota]], 1500 - † 21 de Mayu, 1542), esproraol.
* '''[[Inés de Suárez]]''' (n. [[Praséncia]], 1507 - † [[Chili]], 1580), esproraora i conquistaora.
* '''[[Juan Rodríguez Suárez]]''', (n. [[Méria]], 1510), esproraol.
* '''[[Francisco de Orellana]]''' (n. [[Truhillu]], 1511 – † 1546), hundaol de Guayaquil.
* '''[[Ñuflo de Chaves]]''' (n. [[Santa Crús de la Sierra]], 1518 - † 1568), conquistaol i esproraol.
=== Religiosus ===
* '''[[Jerónimo de Loayza]]''' (n. [[Truhillu]], 1498 - † [[Lima]], 25 d'Otubri de 1575), sacerdoti dominicu.
* '''[[Pedro de Alcántara]]''' (n. [[Alcántara]], 1499 - † [[Arenas de San Pedro]], 18 d'Otubri de 1562), fraili franciscanu.
* '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], 1540 - † [[Madril]], 1580), clérigu i ahedrecista.
* '''[[Beata María de Jesús]]''' ([[sigru XVII]]) terciária franciscana, natural de [[Guihu de Cória]].
* '''[[José Pedro Panto]]''' (n. [[Valverdi el Fresnu]], 1778 - † [[San Diego]], 1812), misioneru franciscanu.
== Huentis ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* [http://www.juntaex.es/ Hunta d'Estremaura]
* [http://www.paseovirtual.net/biblioteca/ Bibliuteca Virtual Estremeña]
* [http://www.cit-trujillo.org Coloquius Estóricus d'Estremaura]
* [http://www.paseovirtual.net/ Paseu Virtual pol Estremaura]
* [http://www.geolectos.com/ Dialetulohia d'Estremaura]
* [http://www.monfrague.com/ Monfragüi]
* [http://www.extremadurapositiva.es/ Estremaura Positiva]
* [http://centros1.pntic.mec.es/cp.moreno.nieto/gentilicios.htm Lista e hentilícius estremeñus]
* [http://www.intermediacv.com/soluciones/exposicioncaceres.html Esposición "Musotrus, Estremaura nel su Patrimoñu]
=== Meius de comunicación ===
* [http://www.canalextremadura.es/ Canal Extremadura]
* [http://www.elperiodicoextremadura.com/ El Periódico Extremadura]
* [http://www.extremaduraaldia.com/ Extremadura al día]
* [http://www.hoy.es/ HOY]
* [http://www.regiondigital.com/ Región Digital]
<!--EntriGüiqui-->
[[Category:Estremaura]]
toqeiq1bj5xzhdm8l0h6lykkwny2e23
116362
116361
2022-08-06T21:20:48Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{| border="1" cellpadding="4" style="float: right; margin: 0 0 1em 1em; width: 300px; background:#FFF5EE; border: 1px #A0522D solid; border-collapse: collapse; font-size: 80%;"
|+ style="margin-left: inherit; font-size: larger; font-weight: bold;" | <font size="-1"> <big>'''Estremaúra'''</big>
| style="background:#FFFFFF;" align="center" colspan="2" |
{| border="0" cellpadding="2" cellspacing="0" style="text-align: center;"
|-----
| width="140" | [[File:Flag_of_Extremadura_with_COA.svg|150px|Bandera Estremaúra]]
| width="140" | [[File:Escudo de Extremadura.svg|100px|Escú d'Estremaúra]]
|-----
|}
|- bgcolor="#FFEFD5"
! colspan="2" align=center | Assitiamientu
|-
| style="background:#c6c6c6;" align="center" colspan="2" | [[File:Localización de Extremadura.svg|300px]]
|- bgcolor="#FFEFD5"
! colspan="2" align=center | Datus estaísticus
|-
| [[Capital]] || [[Méria]]
|-
| [[Lengua oficial]]
| [[Castellanu]]
|-
| [[Lengua|Otras lenguas]]
| [[Lengua estremeña|Estremeñu]], [[Fala (valli e Hálama)|A Fala]] i [[Lengua portuguesa|Portugués]]
|-
| [[Superfici]]<br /> - total<br /> - % d'España
| [[Comuniais Autónomas d'España pol supifícii|Puestu núm. 5]]<br />41.634 [[km²]]<br />8,2%
|-
| [[Puebración]]<br /> - Total (2007)<br /> - % de España<br /> - [[Densiá puebración|Densiá]]
| [[Comuniais Autúnomas d'España pol puebración|Puestu núm 12]]<br /> 1.089.990 <br />2,6 %<br />26,03 ab./qm²
|-
| [[Gentilíciu]] || Estremeñu, estremeña
|-
| [[Estatutu de autonomía]] || 26 de [[hebreru]] de [[1983]]
|-
| [[ISO 3166-2]] || EX
|-
| [[Cortis españolas|Representación<br />palramentária]]<br /> - [[Congressu los Deputaus|Congressu]]<br /> - [[Senau español|Senau]]
| <br /> <br />10 escañus<br />10 escañus
|-
| [[Presidenti d'Estremaúra|Presidenti]]
| [[Guillermo Fernández Vara]] ([[Partido Socialista Obrero Español|PSOE]])
|-
| align="center" colspan="2" | [http://www.juntaex.es/ Junta d'Estremaúra]
|}
'''Estremaúra''' (''Extremaúra'' en [[Fala (valli e Hálama)|a Fala]] i ''Extremadura'' en [[castellanu]]) es una [[comunidá autónoma]] d'[[España]]. Arraya al norti con [[Castilla i León]] (provincias de [[Provincia de Salamanca|Salamanca]] i [[Provincia d'Ávila|Ávila]]); al sul, con [[Andaluzia]] (provincias de [[Provincia de Güerva|Güelva]], [[Provincia de Sevilla|Sevilla]] i [[Provincia de Córdoba|Córdoba]]); al esti con [[Castilla-La Mancha]] (provincias de [[Provincia de Toleu|Toleu]] i [[Provincia de Ciá Real|Ciá Real]]); i al oesti, con [[Portugal]].
S'alcuentra devidía en dos provincias: [[Província de Caçris|Caçris]] (al norti) i [[Provincia de Badajós]] (al sul), huendu la su capital [[Méria]].
{{TOC chiquenina}}
== Puebración i superficii ==
La puebración d'Estremaúra es de 1.086.373 abitantis (01/01/2006 huenti), assinque representa el 2,74% la puebración española (44.708.964 ab.).
La su densidá de puebración es mu baxa (25,81 ab/qm²) en comparancia cona española (84,42 ab/km²).
{| class="toc" cellpadding=0 cellspacing=0 width=42% style="float:right; text-align:center;clear:all; margin-right:8px; font-size:90%;"
!bgcolor=black colspan=8 style="color:white;"|Monicípius más puebraus<ref>'''''huenti:''''' INE, Estitutu Nacional d'Estaística. (01-01-2006). Rial Decretu 1627/2006, de 29 de Diziembri</ref>
|-bgcolor=#efefef
!width=4% |
!width=87% |Monicípiu
!width=9% |Puebración
|-
|1ª||align=left|'''[[Badajós (Monicípiu)|Badajós]]'''||align=right|143.748
|-
|2ª||align=left|'''[[Caçris]]||align=right|90.218
|-
|3ª||align=left|'''[[Méria]]||align=right|53.915
|-
|4ª||align=left|'''[[Prasencia]]||align=right|39.785
|-
|5ª||align=left|'''[[Don Benitu]]||align=right|34.051
|-
|6ª||align=left|'''[[Almendraleju]]||align=right|31.424
|-
|7ª||align=left|'''[[Villanueva dela Serena]]||align=right|24.932
|-
|8ª||align=left|'''[[Navalmoral dela Mata]]||align=right|17.099
|-
|9ª||align=left|'''[[Zafra]]||align=right|17.014
|-
|10ª||align=left|'''[[Montiju]]||align=right|15.648
|-
|}
La província mas puebrá es [[Província de Baajós|Província de Badajós]], con 673.474 abitantis, con una densiá puebración de 30,94 ab/km² i, la su supifícii, 21.766 km², es la província mas estensa d'España. En [[Província e Caçris|Caçris]] vivin 412.899 abitantis nuna supifícii de 19.868 qm², es la província mas estensa d'España alatrás de Badajós. La supifícii d'Estremaura es de 41.633 km². Los núclius urbanus mas emportantis pola su puebración son [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]] (143.748 ab, censu INE 2006), [[Caçris]] (90.218 ab, censu INE 2006), la conurbación Don Benitu-Villanueva la Serena (58.983 ab, censu INE 2006) i [[Méria]](53.915, censu INE 2006).
La puebración estremeña, hormi el censu 1591 las províncias la Corona Castilla, era alreol de 540.000 abitantis i holmaban el 8% el total d'España. Nu se gorvió a hazel un nuevu censu de siguru hata el añu 1717, añu nel qual abian 326.358 abitantis.
Dendi esta epoca, se produhu un umentu la puebración mas u menus costanti, hata la décaa los 60 del sigru XX (1.379.072 abitantis en 1960<ref>Hondón decumental del INE. Censu 1960. Tomu III. Volumin provincialis.</ref>), dendi la qual esminció un descensu liheru la puebración pol mé la emigración a otrus paisis i rehionis d'España.
== Climi ==
El climi d'Estremaúra es el tipu mediterráneu, acetu nel norti, ondi está continentaliau, i nel oesti, ondi la enfruéncia el Atlánticu hazi qu'el climi sea más suavinu.
En heneral, se caraiteriza polos sus vranus calorosus i secus, con gran escasés de llúvias, i unus ibielnus largus i suavizaus pol mé la enfruéncia oceánica pola celcania a la costa alántica purtuguesa.
=== Temperaturas ===
Las temperaturas meias anualis várian entri 16 i 17 °C en añu en añu. Nel norti Estremaúra, las temperaturas meias (13 °C) son más baxas que nel sul (18 °C), los valoris van umentandu pogressivaenti a miia que s'abança pal sul hata llegal a enmeyacionis de Sierra Morena, ondi desminuin pol mé l'artol.
Duranti el vranu, la temperatura meia el mes de Húliu es mayol de 26 °C, aportandu a unas máisimas diurnas que cuelan los 40 °C. Es, pues, un vranu calorosu las cuyas temperaturas son mayoris de las qu'eberia tenel, se supón, pola su prossimiá al Alánticu. La latitú la rehión detelmina qu'el grau d'assolanáncia sea altu. Estu, casau cola enfruéncia el anticiclón de las Açoris i cola reucia artol meia la rehión (200-400 m), prevoca la elevá temperatura meia d'Estremaúra.
Los iviernus son suavis. Las temperaturas ibelnalis mas baxas se rustrin ena zonas de montañas artas (Sistema Central, Sierra Guaalupi i angunas árias de Sierra Morena), con una temperatura meia de 7,5 °C.
=== Precipitacionis ===
Las precipitacionis varian entri 450 i 500 litrus pol metru cuairau anualis. Las zonas de mayoris precipitacionis se correspondin con lugaris montañosus cumu las sierras el norti, la sierra e Guadalupi i Sierra Morena, ondi alicuandu s'alcançan los 1000 litrus. Las zonas ondi las precipitacionis son menoris son las de menol altol: Vegas Baxas de Guadiana.
Son precipitacionis escasas con destribución estacional —s'apeñuhan en ibielnu—. Ai predomiñu los chubascus en contra la llúvia i el llovisneu. Amás, ai periús de varius añus enos que las precipitacionis son mayoris («la zagala»), i periús enos que son menoris («el zagal») que se ripitin alternativaenti ca varius añus.
== Origin del nombri ==
Al tentu del origin el nombri "Estremaúra", dessistin varias ipótisis:
* El nombri d'Estremaúra deriva el latín '''Extrema Dorii''' (Estremus de Dueru, u mas bien "Nalgotru estremu" e Dueru, haziendu referéncia a la su situación al sul desti riu), con el que se llamaba el territóriu assitiau al sul la Cuenca e Dueru (i los sus afluentis);
* Hormi algotras ipótisis, la parabra Estremaúra se gastaba duranti la Reconquista pa llamal a las tierras rayanas de los reinus de Lión, Portugal i Castilla colos reinus de Badajós, Lisboa i Toleu. Hormi la Reconquista se derihia pal sul, las nuevas tierras conquistás eran llamás con el nombri d'Estremaúra, derivau el télminu "estremu", arrayu. Al esmiençu huerun llamaus asina los territórius assitiaus enas províncias d'ogañu Sória, Ávila i Salamanca, cuandu estas eran el arrayu sul de las tierras reconquistás. Aluspués la reconquista la Estremaúra d'ogañu, esta queó el su nombri asina.
Es mestel tenel cudiau con nu confundila coa província purtuguesa llamá Estremadura, inque el orihin etimulóhicu seya el mesmu.
== Gobiernu i Alministración ==
* El [[PSOE]] gobernó Estremaúra dende que entró en vigol el Estatutu d'Autonomia en 1983 ata 2011, quandu las elecionis las ganó [[Partido Popular]].
* El presienti la Junta d'Estremaúra dende 1982 hue [[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]], en huendu sustituiu por Guillermo Fernández Vara enas elecionis de 2007, i por José Antonio Monago en 2011.
* El palramentu autunómicu estremeñu es l'Asamblea d'Estremaúra, hormau pol 65 diputaus, 35 ligius por Badajós i 30 por Caçris.
=== Presientis d'Estremaúra ===
* 1978-1980: Luis Jacinto Ramallo García ('''UCD''') (Presienti la Hunta pre-autunómica)
* 1980-1982: Manuel Bermejo Hernández ('''UCD''') (Presienti la Hunta pre-autunómica)
* 1982-2007: Juan Carlos Rodríguez Ibarra ('''PSOE''')
* 2007-2011: Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''')
* 2011-2015: José Antonio Monago ('''PP''')
* 2015- : Guillermo Fernández Vara ('''PSOE''')
== Economía ==
* Estremaúra es una las regionis menus desarrollás d'España.
* La escasa endustrialización i la esplotación agroganadera dela hesa á premitiu conselval, unta la vecina rehión lusa d'Alenteju, un meiu natural que nu desisti nel restu d'Uropa, i que costitui un singulal clusu d'esplotación racional de los recursus naturalis. El turismu rural i ecolóhicu están en prena espansión i esarrollu, sumau a ciais turísticas traicionalis cumu Caçris i Méria.
* Estremaúra es una las rehionis uropeas que mayoris invelsionis está haziendu pala su incorporación nuna Socieá la Enhormación pa tós, con el proyeutu Linex, un sistema operativu basau en Linux i adatau pal su usu en escuelas i estitucionis de gobielnu.
== Estoria ==
=== Preestoria ===
===== Paleolíticu inferiol =====
Las prebas de preséncia umana mas antíguas el atual territoriu d'Estremaúra datan el Paleulíticu inferiol. Enos yacimientus -de preséncia umana mas antiguas el atual territóriu d'Estremaúra datan del periu Paleolíticu Inferiol. Enos yacimientus (mayoritariamenti superficialis) s'án atopau herramientas toscas de cualcita i, en menol miia, de granitu, peru nu s'án atopau restus de cadáviris umanus.
La ténica gastá pa cuaharingal las herramientas consistia en harreal la piera con un precutol de piera u uesu hata conseguil puntas, muescas, hachas, picus...
Los restus mas antigus se correspondin cola fasi meya el periu Achelensi (unus 700000 añus ha).
Los yacimientus mas antigus s'alcuentran p'ondi ai piera adecuá pa tallal i costruil las herramientas, arreol de los rius i los grandis afluentis. Las zonas de mayol apeñuhamientu e yacimientus del periu Achelensi son: alreoris de Méria (riu Guadiana), riu Çuhal, pantanu e Valdecañas, riu Alagón, Herti i El Sartalehu.
Los estrumentus mas destacaus desta epoca son el bifas, el endedol i el picu triédricu.
===== Paleolíticu meiu =====
S'án arrecohiu mu pocus restus nesta rehión. Tós ellus son del periu Musteriensi. Se costruyerun cola ténica pol mé la cual carculaban el grandol del estrumentu enantis d'estrael de la piera matrís un çalacu adecuau al estrumentu que pretendian cuaharingal.
Los útilis mas caraterísticus eran las raeeras, denticulaus i puntas. Tós ellus son menus pesaus, menus toscus, atuñaus con una tenuluhia más avançá que los del Paleulíticu inferiol.
Los lugaris ondi s'atopan yacimientus del periu Musteriensi se correspondin colos el periu Achelensi, es izil, alreol los rius. Sin embalgu, tamién s'án atopau restus en zonas bahas i meyas de sierras en Badahó, lo que eviéncia un mayol control territorial, una mayol capaciá d'abital ciertus lugaris i conseguil caça, alimentu i labutación en ellus.
===== Paleulíticu superiol =====
Duranti esta era apaici el ''Homo sapiens sapiens'' (el ombri atual) sobri la fás de la Tierra.
Nesta epoca huerun hechus los grabaus i pinturas la cueva e Maltraviesu, santuáriu del arti cuatelnáriu, i de las Minas de Castañal d'Ibol. Toas son d'estilu Madaleniensi.
Ena cueva e Maltraviesu, s'atopan grabaus de la silueta duna gabata, várius triángulus i algotras feguras heumétricas. Sobritó s'án atopau mas de 30 manus pintás en negativu i sin deu meñiqui la mayoria dellas.
Nu s'án atopau restus que suhieran que huera abitá duranti esta epoca, inque sí d'epocas posterioris, polo que se puei concluil qu'era un lugal sagrau, nu d'abitación.
==== Neolíticu ====
[[File:Cueva el Boquiqui.JPG|thumb|250px|right|[[Cueva el Boquiqui]]]]
Inque namás abemus una mihina datus al tentu el Epipaleulíticu ena atual rehión d'Estremaúra, el Neolíticu conllevó angunus cambeus ena susisténcia las comuniais umanas qu'abitan la rehión. Los mas emportantis son la entroución la ganaeria i la agricurtura, que s'incorporan a las ativiais de caça i recoleción ya desistentis. Eno que se refiei a la tenulohia, la encorporación mas emportanti es la e la cerámica que premitirá el almacenamientu los eceentis agrículas.
Ogañu los estuyus mas recientis consieran qu'el neulíticu en Estremaura esminció ena transición el VI al V miléniu a.C. Se supera asina el concetu de '''Neulíticu Tardiu''' que angunus autoris iban empreau, creyendu que la apaición de la agricurtura abria siu muchu mas tardia nesta zona d'España. Los yacimientus mas emportantis el Neulíticu Antigu son la cueva la Charneca (Oliva e Méria), el Lombu la Orca (Prasençuela), Boquiqui (Praséncia), la cueva d'El Conehal (Caçris) i Los Barruecus (Malpartia e Caçris). Desti úrtimu yacimientu procein las eviéncias d'agricurtura mas antiguas la rehión, que huerun fechás nel acaberu el VI miléniu e.C. Los endícius de domesticación animal son débilis, peru puei suponelsi que la domesticación animal es contempuránia a la entroución de la agricurtura. Nestus yacimientus s'án atopau cerámicas decorás, sobritó la varieá llamá "Boquiqui", pol belsi decumentau pol primel vezi nesta [[Cueva el Boquiqui|cueva]] e [[Praséncia]].
Dendi el Neolíticu Meiu, a esmiençus el V miléniu a.C., apaici el megalitismu ena rehión. Desistin angunus puebraus conocius desta epoca, a namás angunus datus el yacimientu Los Barruecus. El chascu megalíticu, en cámbeu, abemus güena conocéncia, pues desistin una tupa apeñuhamientus de dólminis en divelsas comalcas la rehión. Grupus desti tipu de sepulcrus megalíticus puein atopalsi en Valéncia d'Alcántara, Ceillu, Santiagu d'Alcántara u Barcarrota, pol nu izil ehempraris arrutaus de gran enterés, cumu el dolmin de Lácara. Sin embalgu es mestel izil qu'esti chascu tieni gran perduráncia nel tiempu, perdurandu hata los prencipius la Eá el Bronci. Los enterramientus desta fasi audechan caraterizalsi pol micrulitus de sílis, cerámicas chanas i angunus ídolus praca.
El Neulíticu Acaberu es mehol conociu enos arrayus de Guadiana, con yacimientus cumu los de Araya u El Lobu, entri otrus a los que añiiremus el de Los Cañus de Çafra recientienti. S'esarrolla dendi el 3500 e.C. i sentará las basis pala apaición el Calculíticu, dendi el III miléniu a.C. Estus puebraus tiinin una verdaera vocación agrícula i ganaera. El su asiahamientu, celcana a tierras fértilis, audechan sel en suavis lomas arreol los caucis los rius. Las cerámicas se caraterizan pol sel pláticaenti lisas, con escasas decoracionis i hormas simpris. La cerámica mas endicativa es la "caçuela carená", que apaici corrientienti enos yacimientus de tol Suroesti peninsulal, demostrandu la entegración d'Estremaura drentu duna dinámica curtural común caraterizá pol encrementu demugráficu i el afianciamientu, ca vezi mas craru, de la agricurtura i la ganaeria.
==== Calcolítico ====
Duranti el Calculíticu u Eá de Cobri, las comuniais umanas preestóricas realiçan avancis nel esplotaeru agropecuáriu del meyu, se desarrolla la metalúlhia col eníciu de la tresholmación del cobri. Se prouci un esarrollu de la comprehiá social tantu estrutural cumu ideulóhicaenti: ai desigualdá de rolis i de bienis.
====Estremaúra preromana====
Entri los puebrus prerromanus más emportantis que abitarun Estremaura s'atopaban los Vetonis, assitiaus enas atualis províncias de Caçris i Salamanca, la província d'Ávila i parti de la e Toleu. Los lusitanus, que s'esperriaban pol centru-sul de la atual Estremaura i centru e Purtugal, puebru pastoril, inque al paicel eran más probis que los sus vizinus Vetonis i en sigún relatus angunus s'enliaban a arrepañal i asartal pa sobrivivil. Assitiaus al sul, entri Guadiana i Guadalquivil, s'alcuentraban los célticus, qu'eran prencipalmenti urbanus i ofrecierun poca resisténcia a las tropas romanas, polo que nu huerun estáculu pal avanci destas.
==== Estremaúra romana ====
La tierra desta confederación lusitana sufrió una Romanidación compreta i prehunda. El grau de romaniçación alcançau i la estensión de la província Ulteriol aconsehaban un gobielnu çalachau, naciendu la [[Lusitánia]] cumu província en tiempus d'Augustu (s. II a C.). La província e "Lusitania" estaba holmá pol gran parti d''''Estremaúra''', i '''Portugal''' central.
Se hizun una tupa vereas de comunicación ([[Carçá romana|carçás]]), grandis urbis, destacandu [[Méria]], hundá nel 25 a.C., ciá mu senificativa nel Empériu Romanu i capital de Lusitánia. Un aspetu emportanti hue l'adoción de la luenga el empériu, basi de tolas huturas [[Luenga romanci|luengas romancis]] peninsularis.
[[File:Merida_Roman_Theatre1.jpg|thumb|250px|Teatru Romanu, Méria]]
La capital de la província e Lusitánia, Emerita Augusta, se gorvió una ciá rica i pulia, que ná tinia qu'envidial a las otras capitalis de província ispanas, Tarracu i Córduba. Tinia una ámpria i cudiá redi de comunicacionis que la bandeaban pa uñila colas restantis capitalis de província i con algotras ciais; asín, el Caminu la Prata conetaba Astúrias con Emerita i con Itálica; otrus caminus ahilaban pa Córduba, a Olisipo (Lisboa), a Conimbriga (Coimbra), pasandu pola famosa [[puenti d'Alcántara]]. Méria canaliçó el comélciu i la via e la província pa Roma, norti d'África i Grécia. Nu ai dua que se consiguió un artu grau de bienestal. Estu lo demuestra el cilcu de Méria, escapás de acohel a 25.000 espetaoris.
Vespasianu dió otru pasu ena romaniçación al conceel el derechu de ciaania latina a tolos abitantis de la Península Ibérica, facilitandu desti mó el que los ispanus puyeran aceel a un cargu púbricu.
Nel s. III d.C. esmiençarun los pobremas. Tropas helmánicas, holmás pol bárbarus, chegarun a la província. Pol estu se hortificarun las ciais; desti tiempu datan las murallas de Méria, Cória i Caçris. El perigru chegaria nel s. V, ehandu a la província abaldoná i arruiná. La ciá de Catra Cecilia s'estinguió. Algotras, cumu Augustobriga, Cáparra i Iulipa (Çalamea e la Serena) quearun nel orviu, a pesal queal en pie hormidabris monumentus.
La Lusitánia hue envaia primeru polos alanus i aluspués polos suevus. Con ellus entramus en epoca visigoa.
=== Sigrus XV, XVI i XVII ===
Un rahu caraiterísticu e la rehión hue l'emigración a América. Una tupa emigrantis huerun ombris en cata el pulu i la nombreria qu'España ya nu ofrecia endispués la caia e Graná en 1492, el mesmu añu que se descubrió América. Mesmamenti entri los conquistaoris destacan angunus estremeñus cumu: Hernán Cortés, conquistaol de Méhicu, Francisco Pizarro, quien uñió los territórios incas al Reinu d'España i Pedro de Valdívia, conquistaol de Chili que lo llamó "Nueva Extremadura", cuya capital era Santiago de Nueva Extremadura, unta la su queria, la pracentina Inés de Suárez.
=== Sigru XX ===
La segundera metá del sigru XX estuvu marcá pola sangria demugráfica ena rehión. Más de 800.000 presonas eharun Estremaura pa partil en cata una mayol prosperiá nalgotras rehionis españolas, cumu Pais Vascu, Madril u Cataluña, i nalgotrus paisis, cumu Fráncia, Alemaña u Olanda.
=== Estoria recienti ===
* 26 de Hebreru de 1983 se promulga la Lei Orgánica 1/83 de 25 de febreru el Estatutu d'Autunomia. Estremaura se güervi una [[Comuniá Autúnoma]].
* 8 de Mayu de 1983 primeras Elecionis pala [[Asamblea d'Estremaura]] con vitória pol mayoria asoluta el PSOE que consigui el 53,34 % de los votus i 35 diputaus.
* 8 de Húniu de 1983 es desinau presienti la [[Hunta d'Estremaura]] [[Juan Carlos Rodriguez Ibarra]], siendu el primel presienti del Ehecutivu Autunómicu.
* 8 de Setiembri e 1985 Dia d'Estremaura en [[Guadalupi]]. Primel cerebración endispués la su desinación estitucional.
* 23 de Noviembri e 1986 Caçris en desiná Ciá [[Patrimoñu la Umaniá]] pola UNESCO i Tercel Grupu Monumental d'Uropa pol Consehu d'Uropa.
* 26 de Mayu e 1991. Elecionis pala [[Asamblea d'Estremaura]]: vitoria el PSOE con 39 escañus.
* 31 de Diciembri e 1994 se decrara, pol mé la Lei 40/1994, de 30 de Diciembri, la paraliçación definitiva de la costrución de la Central Nucleal de Valdecaballerus. La recramación ciaana desta paraliçación es consierau cumu unu los primerus símbulus de la ientiá rehional.
* 28 de Mayu e 1995. Elecionis pala [[Asamblea d'Estremaura]], el PSOE con 31 escañus, consigui una mayoria minoritária, que le premiti gobelnal solitariu duranti tola lehislatura.
* 17 d'Abril de 2002. [[LinEx]], la destribución de software libri, realizá pola Conseheria d'Eucáncia, Céncia i Tenulohia de la [[Hunta d'Estremaura]], es prehentá púbricaenti en [[Méria]]. Esti acontecimientu otieni gran reprecusión mundial al hazelsi ecu de la notícia la prestihiosa rivista Wired, con el endirgui [http://www.wired.com/news/business/0,1367,51994,00.html Extremadura Measures: Linux]
* 25 de Mayu e 2003. Elecionis pala Asamblea d'Estremaura, el PSOE amplía la su mayoría asoluta oteniendu 36 escañus.
* 1 de Diciembri e 2005. Endispués un añu e labutus pa enharetala, s'enician las emisionis de la telivisión i l'arrádiu Unus meyus de comunicación de titulariá púbrica c'apuestan pun moelu d'esprotación deferenti i que son los de menol presupuestu, con abonda deferéncia, del panorama d'entis púbricus españolis.
* 19 de setiembri e 2006. Endispúes 23 añus de presienti e la Hunta d'Estremaúra, Huan Carlus Rodrigues Ibarra hadi púbrica la su decisión de nu golvel a prehentalsi palas elecionis pala Hunta cumu candiatu.
* 8 de Júliu de 2011. Elecionis pala [[Asamblea d'Estremaura]]: es desinau presienti la Hunta d'Estremaura José Antonio Monago.
== Coltura ==
[[File:Monasterio_de_Guadalupe.jpg|thumb|right|Monesteriu de Guadalupi]]
* [[Inu d'Estremaura]]
* [[Fiestas d'Enterés Turísticu d'Estremaura]]
* [[Dia d'Estremaura]]
=== Gastronomia ===
[[File:Chickpea pods.jpg|thumb|Una parti emportanti cozina estremeña está basá enos garbanzus.]]
Estremaura es conocida polas deferentis preparacionis del [[Sus scrofa|guarru]] i las [[ocejas]] que se comin acompañaus de pan (comu los ''callos con manos de cerdo'', ''caldereta de cordero'', ''cabrito en cuchifrito'', ''frite de cordero'' i el ''cabrito a la hortelana''.<ref>[http://www.mancomunidadhurdes.org/index.php?opcion=gastronomia Gastronomia de las Hurdes]</ref>
La cozina d'Estremaura enclui tamién algotras carnis comu la [[gallina]] (unu los engredientis prencipalis el ''cocido extremeño''), la [[liebri]] (''arroz con liebre''), las [[rana]]s (''ancas de ranas fritas ''), pezis comu la [[tinta tinca|tenca]] (''tencas fritas '') i la [[Salmo trutta|trucha]] (''truchas con jamón''), o el [[Lacerta lepida|alagartu]] (''lagarto con tomate''). Los condimentus utilizaus con más frecuencia son el poleu, el aju, el laurel o l’anís
Entri los pratus populares básicus ganan los basaus en los garbanzos, los frijolis, las patatas, la [[calabaça]], las [[castañas]], la [[cebolla]] i los [[pimientu]]s: el ''cocido extremeño'', el ''potaje de garbanzos y judías blancas'', la ''sopa blanca de ajos'', el ''potaje de castañas secas'', les [[mongetes|''habichuelas'']] i la ''olla con "asaúra"''.
Angunus alimentus ancestralis estremeñus son las [[migas]] i [[gachas]], entri las que destacan las ''migas con torreznos''.<ref>[http://www.paseovirtual.net/revistas/saberpopular.htm Saber Popular - Revista extremeña de folklore]</ref>
La ''chanfaina'' es un guisu hechu con hígau, sessus, coraçón i riñonis de corderu con sofritu a basi laurel, ajus, pan i güevus durus.
Los embutius es otra las epecialiais la gastronomia estremeña, huendu mu emportantis la ''morcilla «Felisa»'' (a base de sangri i [[cebolla]]), ''morcillas de cabezá'', ''morcillas [[patata|patateras]]'', [[morcilla]]s de calabaça, las ''«chacinas»'', el lomu i el [[jamón]] curau, la longaniça i los chorizus.
Los dulcis regionalis son preparaus a basi miel, manteca, harina i azeiti i enclui buñuelus, madalenas, perrunillas, galletas, rosquillas de vinu, roscas fritas, coquillus de miel, ijuelas, gachas estremeñas, bollus fritus, froretas, socochonis hurdanus i las ''jeringas''.<ref>[http://ab.dip-caceres.org/alcantara/alcantara_online/56/56_005b.htm Gastronomia de Extremadura, Revista Alcántara. nº 56]</ref>
== Palras ==
{{EP|Lengua estremeña}}
{{EP|La fala}}
{{EP|Portugués oliventinu}}
En Estremaura la única luenga reconocia cumu oficial es el castillanu, nu ostanti nel su territóriu se palran otras:
* [[Luenga purtuguesa|Purtugués]], con várias variantis prencipalis: el [[Purtugués Oliventinu|purtugués oliventinu]], ena comarca d'[[Olivença]], el purtugués de Herrera d'Alcántara, el purtugués de Ceillu, el d'angunas alquerias de Valéncia d'Alcántara i el de La Codosera. Ena mayol parti destas localiais el purtugués s'alcuentra seriamenti amenaçau. Angunas escuelas estremeñas ofrecin el deprendiçahi el purtugés cumu "luenga foriata", encruyendu localiais traicionalmenti lusófonas, peru nu siempri a nivelis que llevin a los alunus a palral bien la idioma.
* [[Fala (valli e Hálama)|A Fala de Xálima]] u xalímegu, que está catalogá cumu "Bien d'Enterés Curtural" i tiini especial proteción pol parti la [[Hunta d'Estremaura]]. Se palra nel Valli e Hálama (Xálima).
* [[Lengua estremeña]] (Artuestremeñu), que horma parti el troncu asturlionés i, inque es la luenga que aluspués del castillanu cuenta con mayol númiru e palrantis i está en sériu peligru d'estinción, es la que menol proteción tiini, careciendu pol compretu e normalización u la mas ménima cobertura e la su ensiñança, ni privá ni púbrica.
== Monicípius ==
* [[Lista e monicípius d'Estremaura]]
* [[Comarcas d'Estremaura]]
== Estremeñus ilustris ==
=== Artis escénicas, cini i telivisión ===
* '''[[Casimiro Ortas]]''' (n. [[Broças]], 1 mayu de 1880 - † [[Barcelona]], 10 de Marçu de 1947), atol.
* '''[[Andrés Mejuto]]''' (n. [[Olivença]], 30 jeneru de 1909 - † [[Mairil]], 21 de Hebreru de 1991), atol.
* '''[[Pedro Porcel]]''' (n. [[Haraís de la Vera]], 1910 - † [[Vitória]], 14 Setiembri de 1969), atol.
* '''[[Luis Alcoriza]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 5 Setiembri de 1918 - † [[Cuernavaca]], 3 Diziembri de 1992), atol, guionista i diretol de cini.
* '''[[Luis Cuenca]]''' (n. [[Navalmoral de la Mata]], 1921 - † [[Mairil]], 21 jeneru de 2004), atol i prémiu Goya en 1996.
* '''[[Florinda Chico]]''' (n. [[Don Benitu]], 24 juñu de 1926), atrís.
* '''[[Julián Mateos]]''' (n. [[Robreillu de Truhillu]], 15 jeneru de 1938 - † [[Mairil]], 27 de Diciembri de 1996), atol i prouciol de cini, TP d'oru en 1973.
* '''[[Valentín Paredes]]''' (n. [[Manchita]], 13 noviembri de 1955), atol.
* '''[[Isabel Gemio]]''' (n. [[Albuquerqui]], 5 jeneru de 1961), presentaora de telivisión.
* '''[[Javivi]]''' (n. [[Helvás]], 20 de Húniu de 1961), atol.
* '''[[Pepa Bueno]]''' (n. [[Badajós (Monicípiu)|Badajós]], 1964), periodista.
* '''[[Maruchi León]]''' (n. [[Caçris]], 1965), atrís.
* '''[[Raquel Sánchez Silva]]''' (n. [[Praséncia]], 1973), periodista i presentaora de telivisión.
* '''[[Luis Rallo]]''' (n. Estremaura, añus 1970), atol.
* '''[[Mariano Mariano]]'''
* '''[[Alberto Amarilla]]''' (n. [[Caçris]], 20 Otubri de 1980), atol.
=== Artis visualis i diseñu, amus pintolis, escurtolis y tou esu ===
[[File:Luis de Morales 001.jpg|thumb|150px|Virgen de la leche (Luis de Morales)|Virgin de la lechi de [[Luis de Morales]].]]
[[File:Francisco de Zurbarán autoportrait.jpg|thumb|right|Francisco de Zurbarán]]
* '''[[Pedro de Ibarra]]''' (Alcántara, siglo XVI), arquitetu.
* '''[[Luis de Morales]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1509 - † 1586), pintol.
* '''[[Francisco Becerra]]''' (n. [[Trujillu]], 1545 – † [[Lima]], 1605), arquitetu.
* '''[[Francisco de Zurbarán]]''' (n. [[Huenti de Cantus]], 7 Noviembri de 1598 – † [[Mairil]], 27 Agostu de 1664), pintol del Sigru d'Oru.
* '''[[Joaquín Churriguera]]''' (n. [[Praséncia]], 1674 - † [[Salamanca]], 1724), arquitetu i escurtol de la família e los Churriguera.
* '''[[José de Hermosilla]]''' (n. [[Llerena]] - † [[Mairil]], 1776), arquitetu.
* '''[[Aurelio Cabrera]]''' (Alburquerque, 1870 - Toledo, 1936), pintol y escultol.
* '''[[Eugenio Hermoso]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 26 Hebreru de 1883 – † [[Mairil]], 2 Hebreru de 1963), pintol.
* '''[[Timoteo Pérez Rubio]]''' (Oliva de la Frontera, 1896 - Río de Janeiro, 1977)
* '''[[Juan de Ávalos]]''' (n. [[Méria]], 21 Otubri de 1911 - † [[Mairil]], 6 júliu de 2006), escurtol.
* '''[[Juan Barjola]]''' (Torre de Miguel Sesmero, 1919 - Madrid, 2004), pintol.
* '''[[Jaime de Jaraíz]]''' (Jaraíz de la Vera, 1934 - Madrid, 2007), pintol.
* '''[[Francisco Revelles Tejada]]''' (Valdecaballeros, 1938 – Segovia, 2003), pintol.
* '''[[Eduardo Naranjo]]''' (n. [[Monestériu]], 1944), pintol.
* '''[[Antonio José Herrero Uceda]]''' ([[Ceclavín]], 1953), pintol.
* '''[[Evaristo Palacios]]''' (Torrecillas de la Tiesa, 1956), pintol.
* '''[[Godofredo Ortega Muñoz]]''' (San Vicente de Alcántara, 1905 - Madrid, 1982), pintol.
* '''[[Manuela Picó]]''' (Azuaga), pintora.
* '''[[Juan Pedro Sánchez]]''' (Torrejón el Rubio, 1954), pintol y escultol.
* '''[[Fermín Solís]]''' (n. [[Mairoñera]], 16 de Mayu de 1972), dibuhanti de tebeus.
=== Centíficus ===
* '''[[Luis de Toro]]''' ([[Prasencia]], 1530? - ????) Meicu y estoriaol.
* '''[[José Antonio Pavón y Jiménez]]''' ([[Casatejada]], Caçris, 1754 — Madrid, 1844), botánicu, bien conocíu por los sus estudius de las floras de Perú y de Chile.
* '''[[Darío Bacas]]''' ([[Cilleros]] (Caçris), 1845). Ingenieru naval milital, industrial.
* '''[[Eloy Bejarano Sánchez]]''' ([[Zarza de Granadilla]], Cáceres), en 1855 - Madrid en 1917) Médico, profesor e investigador español.
* '''[[Ventura de los Reyes Prósper]]''' (n. [[Castuera]], 31 Mayu de 1863 - † [[Mairil]], 27 Noviembri de 1922), naturalista i matemáticu.
* '''[[Mario Roso de Luna]] ([[Logrosán]]''', 1872 – Madrid, 1931), astrónomu, periodista y escribiol.
* '''[[Marcelo Rivas Mateos]]''' ([[Serraílla]], 1875 - Madrid, 1931). Boticariu, botánicu, geobotánicu, zoólogu, y profesol.
* '''[[Francisco Vera Fernández de Córdoba|Francisco Vera]]''' ([[Alconchel]], 26 de febreru de 1888-Buenos Aires, 1967). Matemáticu, filósofu, escribiol, Jombri de cencia.
* '''[[Delfín Hernández Hernández]]''' ([[Cuacos de Yuste]], 1932), Medalla de Extremadura (2012)
* '''[[Eladio Viñuela]]''' (n. [[Ibahelnandu]], 1937 - † 1999), centíficu.
* '''[[Manuel Luque Otero]]''' ([[Valverde de Llerena]], 1943- Madrid, 2007), meicu, referenti obligau en el estudiu de la hipertensión arterial (HTA).
* '''[[Valeriano Ruiz Hernández]]''' ([[Higuera la Real]] (Badajoz), 1943), físicu, centíficu.
* '''[[Jesús Ramos Brieva]]''' ([[Caçris]], 1950) Psiquiatra e investigaol sobre las alteracionis del ánimu.
* '''[[Pablo Campos Palacín]]''' ([[Cordobilla de Lácara]] (Badajoz), 1951), investigaol del CSIC, [[Medalla de Extremadura]] (2009).
* '''[[Juliana Fariña]]''' ([[Badajoz]]), médica e investigaora centífica.
* '''[[Diosdado Simón|Diosdado Simón Villares]]''' ([[Torremenga]], 1954-2002), investigaol, biólogu, botánicu
* '''[[María Domínguez Castellano]]''' ([[Alcántara]], Cáceres, 1965). Neurobióloga, investigaora del CSIC. Es uno de los referentis de la investigación mundial sobre el cáncru.
* '''[[Antonia López González]]''' ([[Guareña (Badajoz)]], 1967). Médica, Medalla de Extremadura (2002), investigaora de enfermedadis tropicalis.
=== Eportistas ===
* '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], [[Província Baajós|Badajós]], 1540- m. [[Mairil]] 1580), quiziás el primel gran ajedrecista conociu.
* '''[[Adelardo Rodríguez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 26 Setiembri de 1939), fubulista.
* '''[[Francisco Delgado Melo]]''' (n. [[Praséncia]], 13 Noviembri de 1943), ex-fubulista.
* '''[[Ciriaco Cano]]''' ([[Praséncia]], 4 Agostu de 1948), ex-fubulista.
* '''[[Manolo Flores]]''' (n. [[Méria]], 23 júliu de 1951), ex-juegaol i entrenaol de baloncestu.
* '''[[Rafael Gordillo]]''' (n. [[Almendralehu]], 24 Hebreru de 1957), fubulista retirau.
* '''[[Ernesto Valverde]]''' (n. [[Viandal de la Vera]], 9 Hebreru de 1964), ex-juegaol i entrenaol de furbol.
* '''[[Manuel Sánchez Delgado]]''' (n. [[Caçris]], 17 jeneru de 1965), ex-fubulista.
* '''[[Francisco Higuera]] Fernández "Paquete"''' (n. [[Escurial]], 30 jeneru de 1965), ex-juegaol de furbol.
* '''[[Enrique Fernández Ruiz]]''' (n. [[Caçris]], 15 Marçu de 1967), juegaol de baloncestu retirau.
* '''[[Antonio Mata Oliveira]]''' (n. [[Olivença]], 28 Agostu de 1968), ex-fubulista.
* '''[[César Sánchez Domínguez]]''' (n. [[Caçris]], 2 Setiembri de 1971), fubulista.
* '''[[Juancho Pérez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 3 jeneru de 1974), jugaol de balonmanu.
* '''[[Víctor Manuel Fernández Gutiérrez]]''' (n. [[Méria]], 17 abril de 1974), fubulista del Real Valladolid.
* '''[[Fernando Morientes]]''' (n. [[Cillerus]], 1976), fubulista.
* '''[[Enrique Fernando Ortiz Moruno]]''' (n. [[Çafra]], 2 de júliu de 1977), fubulista.
* '''[[José Antonio Pecharromán]]''' (n. [[Caçris]], 16 juñu de 1978), ciclista.
* '''[[Ramón Pereira Gómez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 2 de Setiembri de 1978), fubulista.
* '''[[Julián Sánchez Pimienta]]''' (n. [[Çafra]], 26 Hebreru de 1980), ciclista.
* '''[[Edu Moya]]''' (n. [[Monestériu]], 3 jeneru de 1981), furbolista.
* '''[[José Manuel Calderón]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 28 Setiembri de 1981), juegaol de baloncestu.
* '''[[Casto Espinosa Barriga]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 18 juñu de 1982), fubulista.
* '''[[David Generelo Miranda]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 Agostu de 1982), fubulista.
* '''[[Iván Cuéllar]]''' (n. [[Méria]], 27 Mayu de 1984), porteru del [[Atlético de Madrid]].
* '''[[Dani Guillén]]''' (n. [[Praséncia]], 1 Otubri de 1984), fubulista.
=== Literatura i umanismu ===
[[File:Benito Arias Montano, Museo Plantin-Moretus.jpg|thumb|[[Benito Arias Montano]].]]
[[File:José de Espronceda.jpg|thumb|[[José de Espronceda]].]]
[[File:Carolina Coronado, por Federico de Madrazo.jpg|thumbnail|Carolina Coronado]]
[[File:José-María-Gabriel-y-Galán.jpg|thumb|[[Gabriel y Galán]]]]
* '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista i abogau.
* '''[[Francisco Sánchez de las Brozas]]''' (n. [[Broças]], 1522 - † [[Valladolís]], 1600), umanista i gramáticu.
* '''[[Benito Arias Montano]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 1527 - † [[Sevilla]], 1598), escrebiol umanista.
* '''[[Jacobo Rodrigues Pereira]]''' (Berlanga, 1715 - París, 1780), profesol de sordomuus.
* '''[[Vicente Antonio García de la Huerta]]''' (n. [[Çafra]], 9 Marçu de 1734 - † [[Mairil]], 12 Marçu]] de 1787), pueta i dramaturgu.
* '''[[Bartolomé José Gallardo y Blanco]]''' ([[Campanáriu]], 13 d'Agostu de 1776 - † [[Alcoy]], Alicanti, 1852) hue un bibliúgrafu, eruditu i escrebiol.
* '''[[José de Espronceda]]''' (n. [[Almendralehu]], 25 Marçu de 1808 – † [[Mairil]], 23 Mayu de 1842), pueta románticu.
* '''[[Carolina Coronado]]''' (n. [[Almendralehu]], 21 Agostu de 1821 - † [[Lisboa]], 15 jeneru de 1911), escrebiora romántica.
* '''[[Vicente Barrantes Moreno]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1829 - † [[Pozuelo de Alarcón]], 17 d'Otubri de 1898), escrebiol.
* '''[[Felipe Trigo]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 13 de Hebreru de 1864 - † [[Madril]], 2 de Setiembri de 1916), escrebiol i periodista.
* '''[[Publio Hurtado]]''' ([[Caçris]], [[1850]]-[[1929]]), escrebiol, estoriaol y etnógrafu.
* '''[[José López Prudencio]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1870 - † 1949), escrebiol.
* '''[[José María Gabriel y Galán]]''' (1870 - 1905), pueta. Hiju adoptivu de Guijo de Granadilla
* '''[[Mario Roso de Luna]]''' (n. [[Logrosán]], 1872 - † [[Mairil]], 1931), astrúnomu, periodista, escrebiol i teúsofu.
* '''[[Francisco Valdés Nicolau]]''' (Don Benito, 1892 - 1936), escrebiol.
* '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (n. [[Guareña]], 7 de Noviembri de 1894 – † [[Mairil]], 24 de Diciembri de 1945), escrebiol.
* '''[[Luis Chamizo Trigueros]]''' (Guareña, 1894 – Madrid, 1945), escrebiol.
* '''[[Pedro Caba Landa]]''' (Arroyo de la Luz, 1900 - Madrid 1992), escrebiol.
* '''[[Jesús Delgado Valhondo]]''' (Mérida, 1909 – Badajoz, 1993), pueta.
* '''[[Asunción Delgado]]''' ([[Ceclavín]], 1919), pueta.
* '''[[Luis Martínez Terrón]]''' ([[Ceclavín]], 1930), pueta y escrebiol.
* '''[[José Antonio Gabriel y Galán]]''' (n. [[Praséncia]], 1940 - † [[Praséncia]], [[1993]]), escrebiol i periodista, nietu de [[José María Gabriel y Galán]].
* '''[[Daniel Arenas]]''' (n. [[Açuaga]], 1945), escrebiol.
* '''[[Pureza Canelo]]''' (n. [[Moraleha]], 1946), puetisa.
* '''[[Luis Landero]]''' (n. [[Albuquerqui]], 1948), escrebiol.
* '''[[Dulce Chacón]]''' (n. [[Çafra]], 3 de Húniu de 1954 - † [[Mairil]], 3 de Diciembri de 2003), escrebiora.
* '''[[José Iglesias Benítez]]''' ([[Villalba de los Barros]], [[1955]]), pueta.
* '''[[Milagros Frías]]''' (Jerez de los Caballeros, 1955), escribiola.
* '''[[Elisa Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1957), escribiola.
* '''[[Javier Feijóo]]''' (Baajó, 1960), pueta.
* '''[[Javier Pérez Walias]]''' (Plasencia, 1960), pueta.
* '''[[Jesús Sánchez Adalid]]''' (n. [[Don Benitu]], 1962), escrebiol.
* '''[[Javier Cercas]]''' (Ibahernando, 1962), escrebiol.
* '''[[Miguel Herrero Uceda]]''' (Ceclavín, 1964), naturalista, escrebiol y dibulgaol.
* '''[[Jorge Camacho Cordón]]''' (n. [[Çafra]], 18 de Noviembri de 1966), pueta.
* '''[[Lucía González Lavado]]''' (Mérida, 1982), escribiola.
* '''[[Ismael Carmona García]]''' (Baajó, 1986), filólogu, pueta i divulgaol del estremeñu.
=== Música ===
* '''[[Manuel Vicente García]]''' (n. [[Çafra]], 17 de Marçu de 1805 - † [[Londris]], 1 de Húliu]] de 1906), cantanti d'ópera, inventol del laringoscópiu.
* '''[[Pepe el Molinero]]''' (n. 1895 - † 1985), cantaol flamencu.
* '''[[Porrina de Badajoz]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1924 - † [[Mairil]], 1977), cantaol flamencu.
* '''[[Rosa Morena]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 11 de Júliu de 1941), cantanti.
* '''[[Pablo Guerrero]]''' (n. [[Esparragosa de Laris]], 18 d'Otubri de 1946), cantautol.
* '''[[Luis Pastor]]''' (n. [[Berçocana]], 9 de Húniu de 1952), cantautol.
* '''[[Roberto Iniesta]]''' (n. [[Praséncia]], 16 de Mayu de 1962), guitarrista d'[[Extremoduro]].
* '''[[Los Chunguitos]]''', grupu de rumba.
* '''[[Bebe]]''' (n. [[Valéncia]], 9 de Mayu de 1978), cantanti.
* '''[[Soraya Arnelas]]''' ([[Valéncia d'Alcántara]], 13 de Setiembri de 1982), cantanti.
* '''[[Azúcar Moreno]]''', duo musical.
* '''[[Bucéfalo (banda)|Bucéfalo]]''', grupu de rock.
* '''[[Extremoduro]]''', grupu de rock.
* '''[[Tam Tam Go]]''', grupu musical holmau en 1988.
* '''[[Sínkope]]''', banda de rock de [[La Serena]].
=== Pulíticus ===
* '''[[Gregorio López de Tovar]]''' (n. [[Guadalupi]], 1496 - † 1560), umanista, hurista i abogau.
* '''[[Juan Meléndez Valdés]]''' (n. [[Ribera el Fresnu]], 11 de Marçu de 1754 - † [[Montpellier]], 24 de Mayu de 1817), pulíticu.
* '''[[Manuel Godoy]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 12 de Mayu de 1767 - † [[París]], 4 d'Otubri de 1851), primel ministru de [[Carlos IV]].
* '''[[Bravo Murillo]]''' (n. [[Frehenal de la Sierra]], 24 juñu de 1803 - † [[Mairil]], 11 de Hebreru de 1873), presienti del Consehu de Ministrus duranti el reinau de Isabel II]].
* '''[[Juan Donoso Cortés]]''' (n. [[Valli de la Serena]], 6 de Mayu de 1809 - † [[París]], 3 de Mayu de 1853), pulíticu i diplomáticu reacionáriu.
* '''[[Saturnino Martín Cerezo]]''' (n. 11 de Hebreru de 1866 - † 2 de Diciembri de 1945), heneral duranti el sítiu de Baler.
* '''[[Rafael Sánchez Mazas]]''' (n. [[Cória]], 18 de Hebreru de 1894 - † [[Mairil]], 18 d'Octubri de 1966), miembru hundaol de la "Falange Española".
* '''[[Alberto Oliart]]''' (n. [[Méria]], 1928), es-ministru.
* '''[[Juan Carlos Rodríguez Ibarra]]''' (n. [[Méria]], 19 d'Eneru de 1948), prime presienti la [[Hunta d'Estremaura]].
* '''[[Cándido Méndez]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 28 d'Eneru de 1952), secretáriu heneral de la [[UGT]].
* '''[[María Antonia Trujillo]]''' (n. [[Peraleda el Çaucehu]], 18 de Diciembri de 1960), es-ministra de Vivienda.
* '''[[Celestino Corbacho]]''' (n. [[Valverdi de Leganés]], 14 de Noviembri de 1949), Ministru de Trebahu i Enmigración.
=== Esproraoris i conquistaoris ===
[[File:Portrait of Francisco Pizarro.jpg|thumb|150px|right|Francisco Pizarro]]
[[File:Ines de Suarez 2.JPG|right|150px|thumb|Inés de Suárez]]
* '''[[Vasco Núñez de Balboa]]''' (n. [[Herés de los Caballerus]], 1475, - † [[Acla]], 15 d'Eneru de 1519), primel europeu en descrubril el [[Océanu Pacíficu]].
* '''[[Francisco Pizarro]]''' (n. [[Truhillu]], 16 de Marçu de 1476 - † [[Lima]], 26 de Húniu de 1541), conquistaol del Empériu Inca.
* '''[[Pedro de Alvarado]]''' (n. [[Baajós|Badajós]], 1485 - † [[Guadalajara]], [[4 de Húliu de 1541), conquistaol.
* '''[[Hernán Cortés]]''' (n. [[Medellín]], 1485 – † [[Castilleja de la Cuesta]], 2 de Diciembri de 1547), conquistaol del Empériu asteca.
* '''[[Pedro de Valdivia]]''' (n. [[Villanueva de la Serena]], 1497 - † [[Tucapel]], 24 de Diciembri de 1553), conquistaol de [[Chili]].
* '''[[Hernando de Soto]]''' (n. [[Barcarrota]], 1500 - † 21 de Mayu, 1542), esproraol.
* '''[[Inés de Suárez]]''' (n. [[Praséncia]], 1507 - † [[Chili]], 1580), esproraora i conquistaora.
* '''[[Juan Rodríguez Suárez]]''', (n. [[Méria]], 1510), esproraol.
* '''[[Francisco de Orellana]]''' (n. [[Truhillu]], 1511 – † 1546), hundaol de Guayaquil.
* '''[[Ñuflo de Chaves]]''' (n. [[Santa Crús de la Sierra]], 1518 - † 1568), conquistaol i esproraol.
=== Religiosus ===
* '''[[Jerónimo de Loayza]]''' (n. [[Truhillu]], 1498 - † [[Lima]], 25 d'Otubri de 1575), sacerdoti dominicu.
* '''[[Pedro de Alcántara]]''' (n. [[Alcántara]], 1499 - † [[Arenas de San Pedro]], 18 d'Otubri de 1562), fraili franciscanu.
* '''[[Ruy López de Segura]]''' (n. [[Çafra]], 1540 - † [[Madril]], 1580), clérigu i ahedrecista.
* '''[[Beata María de Jesús]]''' ([[sigru XVII]]) terciária franciscana, natural de [[Guihu de Cória]].
* '''[[José Pedro Panto]]''' (n. [[Valverdi el Fresnu]], 1778 - † [[San Diego]], 1812), misioneru franciscanu.
== Huentis ==
{{listaref}}
== Atijus ==
* [http://www.juntaex.es/ Hunta d'Estremaura]
* [http://www.paseovirtual.net/biblioteca/ Bibliuteca Virtual Estremeña]
* [http://www.cit-trujillo.org Coloquius Estóricus d'Estremaura]
* [http://www.paseovirtual.net/ Paseu Virtual pol Estremaura]
* [http://www.geolectos.com/ Dialetulohia d'Estremaura]
* [http://www.monfrague.com/ Monfragüi]
* [http://www.extremadurapositiva.es/ Estremaura Positiva]
* [http://centros1.pntic.mec.es/cp.moreno.nieto/gentilicios.htm Lista e hentilícius estremeñus]
* [http://www.intermediacv.com/soluciones/exposicioncaceres.html Esposición "Musotrus, Estremaura nel su Patrimoñu]
=== Meius de comunicación ===
* [http://www.canalextremadura.es/ Canal Extremadura]
* [http://www.elperiodicoextremadura.com/ El Periódico Extremadura]
* [http://www.extremaduraaldia.com/ Extremadura al día]
* [http://www.hoy.es/ HOY]
* [http://www.regiondigital.com/ Región Digital]
<!--EntriGüiqui-->
[[Category:Estremaura]]
hh4aw6vxo40bemnnik20vs5a9omgali
Vitória
0
3608
116363
115661
2022-08-06T21:56:08Z
Εὐθυμένης
6210
([[c:GR|GR]]) [[File:Vitoria flag.png]] → [[File:Flag of Vitoria.svg]]
wikitext
text/x-wiki
{{Monicípiu
|nombri = Vitoria-Gasteiz
|bandera = Flag of Vitoria.svg
|escú = Coat of Arms of Vitoria-Gasteiz.svg
|imahin =
|comuniá = País Vascu
|província = Alava
|cp =
|superfici = 276,81
|artitú = 525
|longol = 341
|a = Mairil
|puebración = 230.585
|calendata = 2007
|hentilíciu = Vitorianu, gasteiztarra (vascu)
|rius =
|web =
|asiahamientu = [[File:Vitoria, Spain location.png|300px]]
}}
'''Vitória''' [[IPA|[viˈtoɾja]]] (''Vitoria'' [[IPA|[biˈtoɾja]]] en [[luenga castellana|castellanu]], ''Gasteiz'' [[IPA|[ɡasˈtɛjs̻]]] en [[luenga vasca|vascu]] i oficialmenti ''Vitoria/Gasteiz'') es la capital el [[País Vascu]] i la [[província de Álava]]. Enclavá en un cruci de caminus, á siu duranti tola su estória un enportanti centru estratégicu en el planu melital, comercial i cultural. Dende tiempus de los romanus, enos que la calçá que unia [[Astorga]] i [[Burdeus]] passava por [[Álava]], estas tierras no án dejau de sel un eji de comunicacionis entri la Meseta Central i [[Uropa]].
[[File:Vitoria blanca2.jpg|left|thumb|250px|Plaza de la Virgen Blanca]]
== Atijus ==
{{Commonscat|Vitoria-Gasteiz}}
* [http://www.vitoria-gasteiz.org Ayuntamientu Vitória]
* [http://habitat.aq.upm.es/bpn/bp262.html Ciais pa un huturu mas sustenibri, Vitória.]
* [http://www.vitoria-gasteiz2010.org/ Pran estratégicu Vitória 2010.]
* [http://www.alavaturismo.com/es/ruta.php?Clave=3 Anillu verdi Vitória.]
[[Category:Ciais de Pais Vascu]]
4rt7fdkntunzmrsa8tba385diss4gtn
Informática
0
4330
116364
101917
2022-08-06T23:42:15Z
Sa~eswiki
8342
Sa~eswiki trasladó la página [[Enhormática]] a [[Informática]]
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
La '''Enhormática''' es la céncia apricá qu'albarca el estudiu i apricacion del tratamientu automáticu de la enhormación, gastandu dispositivus eletrónicus i sistemas computacionalis. Tamien está definia comu el processamientu automáticu de la enhormacion.
Los sistemas enhormáticus devin de hazel las siguientis tres tareas básicas:
* Entrá: Catacion de la enhormación degital.
* Processu: Tratamientu de la enhormacion.
* Salía: Trasmision de resultaus binárius.
[[Category:Enhormática]]
itcqy07wl2hlhgonlzqx40elyr377gh
116366
116364
2022-08-06T23:43:35Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
{{Polmehoral}}
La '''Informática''' es la céncia apricá qu'albarca el estudiu i apricacion del tratamientu automáticu de la información, gastandu dispositivus eletrónicus i sistemas computacionalis. Tamien está definía comu el processamientu automáticu dela información.
Los sistemas informáticus devin de hazel las siguientis tres tareas básicas:
* Entrá: Catacion de la información degital.
* Processu: Tratamientu de la información.
* Salía: Trasmision de resultaus binárius.
[[Category:Enhormática]]
fjmjfr66zgetiyjper6xlp4da4xkss8
Viriatu
0
4656
116360
108241
2022-08-06T21:18:31Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
[[File:Viriato.JPG|thumb|right|Escultura Viriatu en Zamora.]]
'''Viriatu''' (? -139 e.C) hue un caudillu lusitanu que hizu frenti a la espansion de Roma a un territoriu que ogañu es ocupau ena su mayol parti por [[Estremaúra]] i [[Portugal]] entri el Taju i el Guadiana. Viriatu llevó al ejércitu tribal házia albondu vitorias sobri los romanus entri los añus 147 e.C i 139 e.C, enantis que huessi assessinau por angunus de los sus ombris, que se vendierun a los romanus.Nu se sabi ondi tuvu nacencia enque se crii que hue en sierra de estrella endentru portugal peru nu se tiini nenguna preba.Al prencipiu era un pastol lusitanu sihún las huentis romanas i griegas i mas tardi se salvó la matancia de Garba i se conviltiu en bandoleru en una banda que hurtaba en tierras el valli el guadalquivil i alreeoris i es en Tribola ondi viriatu escomiença a sel el hefi de los lusitanus i escomiença la rebelion que dura sieti añus 147-139 a.c tras una paci de 1 añu se güervin a bregal en el 140 i es ondi tras la paci en 139 a.c tres ombris de viriatu ,Audax,Ditalcu i Minuru sobornaus pol el pretol i que sihún las huentis ,angunas ,nu recibierun na endispues el asesinatu i se dihu la famosa frasi ``Roma nu paga a traidoris´´ otras izin que si les dierun la perras,nu se sabi ,con esta noticia se nombra a otru caudillo Tantalo nu enantis rotus de pena celebran un gran funeral nel su onol.Tantalu nu puei aguantal mas i se rindi a los romanus i acabiha tó.De la via presonal de Viriatu nu se sabi abati na peru si se conoci que se casu cona ija de Astolpas al que assesinu endispues i pocu mas de el su caractel se sabi que nunca se ponian escontra el polque era el primeru ena batalla,umildi ,austeru etc...Ogañu sali arrehuntu Garba en una serii llamá Hispania.
[[Category:Estória]]
ate20479vwlo30k0x888j34mktm9ra6
The Fox and the Hound
0
4949
116371
114954
2022-08-07T00:24:01Z
104.58.147.208
wikitext
text/x-wiki
{{trauciendu}}
'''''The Fox and the Hound''''' ([[Luenga estremeña|estremeñu]]: '''''El çorru i el sabuesu''''') es una pinicla animá de [[1981]] proucia por [[The Walt Disney Company|Walt Disney Productions]]. La pinicla está basá nel [[The Fox and the Hound (libru)|libru]] del mesmu nombri de [[Daniel P. Mannix]] i cuenta la via de dos collacius que no puein sé-lu, un [[çorru]] [[colorau]] i un [[perru]] de [[caça]].
En el su momentu hue la pinicla mas cara de Disney con un presupuestu de 12 millonus de [[dólar]]is. En [[2006]] se hizu una secuela pal mercau de cini en casa llamá ''[[The Fox and the Hound 2]]''. ''The Fox and the Hound'' hue la última pinicla ena cual trebajun leyendas de la animacion comu [[Ollie Johnston]] i ondi dierun los sus primerus pasus animaoris reconocius comu [[Glen Keane]], quien mas tardi s'encargaria d'otros pressonajis animaus en huturas piniclas comu ''[[The Little Mermaid (pinicla de 1989)|The Little Mermaid]]'' (1989) u ''[[Pocahontas (pinicla de 1995)|Pocahontas]]'' (1995). La pinicla está crassificá comu la crássica d'animacion númeru [[veintiquartu]] del estúdiu Disney. La pinicla duran 83 minutus.
== Argumentu ==
La pinicla trata a tentu la relación de dos animales, un çorru colorau llamau Tod i un perru de caça llamau Copper (Toby ena velsión [[lengua castellana|castellana]]), los cuales entablan una fuerte amistá siendu pequeñus. Copper es de una raza de perru caçaol i el su amu se lu lleva durante una temporada para ensinistrarlu, así crece cumu un feroz caçaol de çorrus i olvida a su collaciu de la infancia. Luegu del entrenu, ya grande, vuelve i es obligadu a ser enemigu de Tod. Pero Tod no ha olvidadu a su collaciu i a pesar de que Copper lu persigue, termina defendiéndolo quandu lu ve en peligru.
[[Categoria:Piniclas animás]]
ktkff4of8a95h3pzlccdw6ajnvlqw9o
Los Simpson
0
5655
116372
110196
2022-08-07T00:26:10Z
104.58.147.208
wikitext
text/x-wiki
[[File:Logo The Simpsons.svg|thumb|Logu de Los Simpson|alt=Logo The Simpsons.svg]]
'''Los Simpson''' es una serii de dibujus animaus criá en 1989 pol [[Estaus Uníus|estau-uniensi]] [[Matt Groening]]. Trata a tentu la via de una familia estauniensi conpuesta por un pairi argu boyau, [[Homer Simpson]], una mairi, [[Marge Simpson]], enque el su verdaeru apelliu es Bouvier, un zagal,[[Bart Simpson]], una zagala mu inteligenti, [[Lisa Simpson]] i una zagalina llamá Magie Simpson. Tamién salin ena serii otrus pressonajis comu las elmanas de Marge, Patty i Selma o Apu, el herenti del Badulaqui o Moe, camareru el bal de Moe. Tós ellus vivin en Sprinfield, una ciá d'[[Estaus Unius]].
[[Category:Televisión]]
4tcc3hbh3cpkvcd1jku1m8idgbkhvil
Liv and Maddie
0
7459
116370
108121
2022-08-07T00:22:20Z
104.58.147.208
wikitext
text/x-wiki
'''''Liv and Maddie''''', titulá '''''Liv and Maddie: Cali Style''''' ([[Luenga estremeña|estremeñu]]: ''Liv i Maddie: Estilo California'') en la su quarta temporada, es una [[comedia de situación]] [[Estaus Uníus|estau-uniensi]] criau por John D. Beck i Ron Hart i prouciu por [[It's a Laugh Productions]] para [[Disney Channel]]. La serii está protagonizada por [[Dove Cameron]] como gemelas idénticas con personalidades enteramente diferentes.
== Pressonagis ==
* Liv Rooney (Dove Cameron)
* Maddie Rooney (Dove Cameron)
* Joey Rooney (Joey Bragg)
* Parker Rooney (Tenzing Norgay Trainor)
* Karen Rooney (Kali Rocha)
* Pete Rooney (Benjamin King)
* Ruby (Lauren Lindsey Donzis)
* Holden Dippledorf (Jordan Fisher)
* Willow (Jessica Marie Garcia)
* Diggie Smalls (Ryan McCartan)
* Artie Smalls (Jimmy Bellinger)
* Reggie (Herbie Jackson)
* Andy (Victoria Moroles)
* Stains (Bridgette Shergalis)
* Aubrey (Audrey Whitby)
* Ocean (Cozi Zuehlsdorff)
[[Categoria:Televisión]]
kbesu9v2g2inyne0brff72jg9b2wj6t
Información
0
8214
116367
109387
2022-08-06T23:44:56Z
Sa~eswiki
8342
Sa~eswiki trasladó la página [[Enhormación]] a [[Información]]
wikitext
text/x-wiki
L''''enhormación''' es un conjuntu organizau de [[datus]] procesaus, que constituyin un [[mensaji]] que cambia el estau de conocimientu del sujetu o sistema que recibi ichu mensaji. Existin diversus enfoquis pal estudiu l'enhormación:
* En [[biología]], l'enhormación se considera com'estímulu sensorial qu'afecta al comportamientu los individus.
* En [[computación]] y [[teoría l'enhormación]], com'una midía la complejidá d'un conjuntu de datus.
* En comunicación social y periodismu, com'un conjuntu de mensajis intercambiaus por individus d'una sociedá con finis organizativus concretus.
Los [[dato]]s sensorialis una vezi percibíus y procesaus constituyin una enhormación que cambia el estau de [[conocimientu]], esu permiti a los individus o sistemas que posein ichu estau nuevu de conocimientu tomal decisionis pertinentis acordis a ichu conocimientu.
Desdi el puntu de vista la céncia la computación, l''''enhormación''' es un [[conocimientu]] explícitu extraíu por seris vivus o sistemas expertus comu resultau d'interación con el entornu o percepcionis sensiblis del mesmu entornu. En prencipiu l'enhormación, a diferencia los datus o las percepcionis sensiblis, tién estructura útil que modificará las sucesivas interacionis del que posei icha enhormación con su entornu.
== Guípesi tamién ==
* [[Datu]], [[conocimientu]], [[documentación]]
* [[Céncias la comunicación]]
* [[Teoría l'enhormación]]
* [[Lenguagi]]
== Huentis ==
=== Referéncias ===
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* Dominic Welsh (1988): ''Codes and Cryptography'', Clarendon Press, Oxford, ISBN 0-19-853287-3.
* Martínez Musiño, Celso (2010). El valor de la información, su administración y alcance en las organizaciones. ''Revista mexicana de ciencias de la información,'' vol. 1, No. 2, pp. 10-20. http://132.248.9.34/hevila/Revistamexicanadecienciasdelainformacion/2010/vol1/no2/1.pdf
=== Atijus ===
* [http://cyt-ar.com.ar/cyt-ar/index.php/Informaci%C3%B3n Información en ''L'Enciclopeya de Céncias y Tecnologías en Argentina''].
* [https://web.archive.org/web/20121213172223/http://iyr-13.sisinfo.info/index.php?title=P%C3%A1gina_principal ''enhormación y referencia''].
[[Category:Comunicación]]
[[Category:Enhormación| ]]
b9g6y56y01djp3d5myi3qgbvqowb6lo
116369
116367
2022-08-06T23:45:12Z
Sa~eswiki
8342
wikitext
text/x-wiki
L''''información''' es un conjuntu organizau de [[datus]] procesaus, que constituyin un [[mensaji]] que cambia el estau de conocimientu del sujetu o sistema que recibi ichu mensaji. Existin diversus enfoquis pal estudiu l'enhormación:
* En [[biología]], l'enhormación se considera com'estímulu sensorial qu'afecta al comportamientu los individus.
* En [[computación]] y [[teoría l'enhormación]], com'una midía la complejidá d'un conjuntu de datus.
* En comunicación social y periodismu, com'un conjuntu de mensajis intercambiaus por individus d'una sociedá con finis organizativus concretus.
Los [[dato]]s sensorialis una vezi percibíus y procesaus constituyin una enhormación que cambia el estau de [[conocimientu]], esu permiti a los individus o sistemas que posein ichu estau nuevu de conocimientu tomal decisionis pertinentis acordis a ichu conocimientu.
Desdi el puntu de vista la céncia la computación, l''''enhormación''' es un [[conocimientu]] explícitu extraíu por seris vivus o sistemas expertus comu resultau d'interación con el entornu o percepcionis sensiblis del mesmu entornu. En prencipiu l'enhormación, a diferencia los datus o las percepcionis sensiblis, tién estructura útil que modificará las sucesivas interacionis del que posei icha enhormación con su entornu.
== Guípesi tamién ==
* [[Datu]], [[conocimientu]], [[documentación]]
* [[Céncias la comunicación]]
* [[Teoría l'enhormación]]
* [[Lenguagi]]
== Huentis ==
=== Referéncias ===
{{listaref|2}}
=== Bibliografía ===
* Dominic Welsh (1988): ''Codes and Cryptography'', Clarendon Press, Oxford, ISBN 0-19-853287-3.
* Martínez Musiño, Celso (2010). El valor de la información, su administración y alcance en las organizaciones. ''Revista mexicana de ciencias de la información,'' vol. 1, No. 2, pp. 10-20. http://132.248.9.34/hevila/Revistamexicanadecienciasdelainformacion/2010/vol1/no2/1.pdf
=== Atijus ===
* [http://cyt-ar.com.ar/cyt-ar/index.php/Informaci%C3%B3n Información en ''L'Enciclopeya de Céncias y Tecnologías en Argentina''].
* [https://web.archive.org/web/20121213172223/http://iyr-13.sisinfo.info/index.php?title=P%C3%A1gina_principal ''enhormación y referencia''].
[[Category:Comunicación]]
[[Category:Enhormación| ]]
3gpmrfx1qc4keoqfrown07nx416vtjm
Usuario caraba:MdsShakil/header
3
9698
116358
2022-08-06T16:11:01Z
Pathoschild
25
create header for talk page ([[m:Synchbot|requested by MdsShakil]])
wikitext
text/x-wiki
<div style="display: flex; flex-wrap: wrap; justify-content: center; align-items: center; margin: 16px 0; border: 1px solid #aaaaaa;">
<div style="padding: 12px;">[[File:Circle-icons-megaphone.svg|75px|link=[[m:User_talk:MdsShakil]]]]</div>
<div style="flex: 1; padding: 12px; background-color: #dddddd; color: #555555;">
<div style="font-weight: bold; font-size: 150%; color: red; font-family: 'Comic Sans MS'">Welcome to my talk page!</div>
<div style="max-width: 700px">Hey! I am Shakil Hosen. I patrol many projects, and where I don't know the language I only act in cases of serious vandalism. If you think I have done anything wrong, feel free to [[m:User talk:MdsShakil|message me]] on Meta wiki. If you don't like that you can leave me messages here too, but since I do not watch all of my talk pages, your message might not get a timely response. Thanks! [[File:Face-smile.svg|18px|link=[[m:User:MdsShakil]]]]</div>
</div>
</div>
6ns6eellkw7iqc4yteyjnszfjmo2yio
Usuario caraba:MdsShakil
3
9699
116359
2022-08-06T17:50:44Z
Pathoschild
25
add talk page header ([[m:Synchbot|requested by MdsShakil]])
wikitext
text/x-wiki
{{User talk:MdsShakil/header}}
tbo8m2n1p4y1shpmyu07h1k0g9pq65d
Enhormática
0
9700
116365
2022-08-06T23:42:15Z
Sa~eswiki
8342
Sa~eswiki trasladó la página [[Enhormática]] a [[Informática]]
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCIÓN [[Informática]]
dlxcbm0jz22f5p2munnp7wjeoza1x36
Enhormación
0
9701
116368
2022-08-06T23:44:56Z
Sa~eswiki
8342
Sa~eswiki trasladó la página [[Enhormación]] a [[Información]]
wikitext
text/x-wiki
#REDIRECCIÓN [[Información]]
i4na500njuqchmiqwklhjqpmkjk80jf