Güiquipeya extwiki https://ext.wikipedia.org/wiki/P%C3%A1gina_prencipal MediaWiki 1.39.0-wmf.22 first-letter Mediu Especial Caraba Usuario Usuario caraba Güiquipeya Güiquipeya caraba Archivu Archivu caraba MediaWiki MediaWiki caraba Prantilla Prantilla caraba Ayua Ayua caraba Categoría Categoría caraba TimedText TimedText talk Módulo Módulo discusión Accesorio Accesorio discusión Accesorio definición Accesorio definición discusión Navalmoral dela Mata 0 4853 116310 116309 2022-08-01T19:56:58Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {{Monicípiu |nombri = Navalmoral dela Mata |bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg |escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg |imagin = [[Archivu:Navalmoral de la Mata - Ayuntamiento.jpg|300px]] |comunidá = Estremaúra |provincia = Caçris |Comarca = Campu Arañuelu |cp = 10300 |superficii = 155,96 |altitú = 291 |longol = 120 |a = Caçris |puebración = 17.401 |calendata = 2012 |gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu |rius = |web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata] |assitiamientu = [[Archivu:Mapa de Navalmoral de la Mata (Cáceres).svg]] }} '''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu i villa d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[provincia de Caçris]], huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis. [[Category:Monicípius de Caçris]] fglu8s50o3ad2z4fz4vmbjknfp550o9 116311 116310 2022-08-01T19:57:13Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {{Monicípiu |nombri = Navalmoral dela Mata |bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg |escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg |imagin = [[Archivu:Navalmoral de la Mata - Ayuntamiento.jpg|300px]] |comunidá = Estremaúra |provincia = Caçris |Comarca = Campu Arañuelu |cp = 10300 |superficii = 155,96 |altitú = 291 |longol = 120 |a = Caçris |puebración = 17.401 |calendata = 2012 |gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu |rius = |web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata] |assitiamientu = [[Archivu:Mapa de Navalmoral de la Mata (Cáceres).svg|200px]] }} '''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu i villa d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[provincia de Caçris]], huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis. [[Category:Monicípius de Caçris]] ag7g45xwv4or02yb7oh7emjidipa5tx 116312 116311 2022-08-01T20:00:16Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {{Monicípiu |nombri = Navalmoral dela Mata |bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg |escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg |imagin = [[Archivu:Navalmoral de la Mata - Ayuntamiento.jpg|300px]] |comunidá = Estremaúra |provincia = Caçris |Comarca = Campu Arañuelu |cp = 10300 |superficii = 155,96 |altitú = 291 |longol = 120 |a = Caçris |puebración = 17.401 |calendata = 2012 |gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu |rius = |web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata] |assitiamientu = [[Archivu:Mapa de Navalmoral de la Mata (Cáceres).svg|200px]] }} '''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu i villa d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[provincia de Caçris]], huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis. == Atijus == {{Commonscat|Navalmoral dela Mata}} [[Category:Monicípius de Caçris]] kbtel8b9bbvjcmaligl8s2w5uzsz89p 116313 116312 2022-08-01T20:01:27Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {{Monicípiu |nombri = Navalmoral dela Mata |bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg |escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg |imagin = [[Archivu:Navalmoral de la Mata - Ayuntamiento.jpg|280px]] |comunidá = Estremaúra |provincia = Caçris |Comarca = Campu Arañuelu |cp = 10300 |superficii = 155,96 |altitú = 291 |longol = 120 |a = Caçris |puebración = 17.401 |calendata = 2012 |gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu |rius = |web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata] |assitiamientu = [[Archivu:Mapa de Navalmoral de la Mata (Cáceres).svg|200px]] }} '''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu i villa d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[provincia de Caçris]], huendu la tercera ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis. == Atijus == {{Commonscat|Navalmoral dela Mata}} [[Category:Monicípius de Caçris]] lweqefip6yrd2t84dlrdfewvyrvnk8l 116314 116313 2022-08-01T20:02:20Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {{Monicípiu |nombri = Navalmoral dela Mata |bandera = Bandera de Navalmoral de la Mata.svg |escú =Coat of Arms of Navalmoral de la Mata.svg |imagin = [[Archivu:Navalmoral de la Mata - Ayuntamiento.jpg|280px]] |comunidá = Estremaúra |provincia = Caçris |Comarca = Campu Arañuelu |cp = 10300 |superficii = 155,96 |altitú = 291 |longol = 120 |a = Caçris |puebración = 17.401 |calendata = 2012 |gentilíciu = Moralu/a, navalmoralu |rius = |web = [http://www.aytonavalmoral.es/ Ayuntamientu Navalmoral dela Mata] |assitiamientu = [[Archivu:Mapa de Navalmoral de la Mata (Cáceres).svg|200px]] }} '''Navalmoral dela Mata''' es un monicipiu i villa d'[[Estremaúra]], assitiau ena [[provincia de Caçris]], huendu la tercel ciá mas puebrá dela provincia. Es la capital dela comarca de [[Campu Arañuelu]]. Tien 17.309 abitantis. == Atijus == {{Commonscat|Navalmoral dela Mata}} [[Category:Monicípius de Caçris]] qyyl44bsjmslt5s35y2zbm8bwzttzqe Ceclavín 0 7492 116315 109060 2022-08-01T20:04:21Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {{Monicípiu |nombri = Ceclavín |escú = Escudo de Ceclavín (Cáceres).svg |imagin = [[File:Ceclavín desde el aire.jpg|268px]]<br/><small>Panorámica aérea de Ceclavín</small> |comunidá = Estremaúra |província = Caçris |cp = 10870 |superficii = 159 |densidá = |altitú = 322 |longol = 82 |a = Caçris |latitú = |longitú = |puebración = 1897 |calendata = 2016 |gentilíciu = Ceclavineru, ceclavineju |rius = |alcaldi = Ana María Amores Rodríguez ([[PSOE]]) |web = [http://www.ceclavin.es/ Ayuntamiento de Ceclavín] |assitiamientu = [[File:Ceclavín.png|250 px|Assitiamentu]] }} '''Ceclavín''' es un monicipiu d'estremaura, [[provincia de Caçris]]. Nel mapa se puei vel al suroesti dela comarca natural delas Vegas del Alagón i siempri ha destacau por sel el monicipio con más ermitas dela su comarca. Los pueblus linderus son [[L'Aceúchi]] i [[Zarza la Mayol]]. Con <span>1957</span> habitantis en <span>2014</span>, Ceclavín es el cuartu monicipiu más pueblau delas Vegas del Alagón.  == Estória == [[File:Ceclavín_rollo.JPG|thumb|Rollu de Ceclavín.]] Esti terrenu ha estau pueblau endi tiempus remotus comu se puei vel por mé de las pinturas rupestris nel Altu del Periñuelo (1500-1200&nbsp;a.&nbsp;C.)<ref name="corazon">[[Miguel Herrero Uceda|Miguel]] y [[Elisa Herrero Uceda]] Extremadura en el corazón, Elam editores (2011)</ref> En 1257 queó estableciu comu encomienda dela [[Ordin d'Alcántara]].<ref name="historia">[http://www.ceclavin.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.8/idmenu.124/chk.ac90d1c3165bb12f11b18a34f092276e.html Historia] ''Ayuntamiento de Ceclavín''</ref> Nel añu 1537 se declaró a Ceclavín villa con tou el poel de levantal un rollu, estu es con poel jurídicu.<ref name="corazon"></ref> En 1755 tuvu lugal el [[:es:Motín de los ceclavineros|Motín de los ceclavineros]]. Seiscientus vezinus se rebelarun encontra los soldaus vigilantis del contrabandu que estrumpian por las callis del pueblu.<ref name="melon">Melón, Miguel Ángel. Hacienda, Comercio y Contrabando en la Frontera de Portugal, Siglos XV-XVIII (1999).</ref> == Patrimoniu == === Monumentus religiosus === * '''Elésia parroquial de Nuestra Señora del Olmo''', (1495-1557) * '''Ermita de San Pedro''', [[sigru XVII]]. * '''Ermita de la Virgen del Encinar''', [[sigru XVIII]]. * '''Ermita de San Lorenzo''', sigru XVII * '''Ermita de San Antón''', [[sigru XVII]]. * '''Ermita de San Diego''', [[sigru XVII]]. * '''Ermita de San Sebastián''', sigru XVII. * '''Ermita del Santo Cristo''', [[sigru XVII]]. * '''Ermita de la Soledad''', sigru XVII * '''Ermita de Santa Ana''', sigru XVI === Arquitetura civil === * '''El Rollu''', [[sigru XVI]]. * '''La Torri del Reloj''', [[sigru XVI]]. * '''La Praza con los sus portalis'''. * Abondus casas de cantería de una jechura tradicional ceclavinera. == Coltura == [[File:Escritores_en_Ceclavín.jpg|thumb|300x300px|Tardi d'escribiolis extremeñus, Ceclavín el 31 de mayu de 2014]] Los ceclavinerus tienin un sentimientu jondu pola su tierra, estu se puei vel bien en tous los librus que han escritus comu el "Bosquejo Histórico" (1927) de Julio Rosado, "Ceclavín, su vida y su folclore" (1973) de Severiano Rosado Vidal i "[[Mi Extremadura]]" (2012) de [[Miguel Herrero Uceda|Miguel i Elisa Herrero Uceda]], autolis, estus tamién del primer libro escritu en ceclavineru "[[Ceborrincho, relatos extremeños]]" (2013). Amus, que Ceclavín ha destacau siempri por mé delos sus escribiolis, ondi poemus mental a  Asunción Delgado, Antonio Herrero Alvarado, [[Luis Martínez Terrón]], Juan Casas, Julián Rodríguez, [[Elisa Herrero Uceda]], Mercedes Guardado i los ya mentaus Julio Rosado, Severiano Rosado i[[Miguel Herrero Uceda]]. El 31 de [[mayu]] de 2014 se celebró en Ceclavín un encuentru d'escribiolis estremeñus de dentru i juera de l'Extremaura uñiendu talentus pa ponel en valol la coltura desta tierra i delas sus gentis.<ref>[http://www.elam.es/tardeescritores Entrevista Tarde de escritores en Ceclavín] Canal Extremadura Radio. 30 de mayo de 2014</ref> En esti actu emotivu se jidu un dobli homenaji a los poetas ceclavinerus Asunción Delgado y Antonio Herrero Alvarado.<ref>[http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/provinciacaceres/encuentro-escritores-tarde_806623.html Ceclavín: Encuentro de escritores esta tarde]. El Periódico de Extremadura. 31 de mayo de 2014.</ref><ref>Agut, Nieves. Periódico Crónica de Coria. Agosto 2014 </ref><ref name=Retorno>Herrero Uceda, Miguel. El retorno de los escritores. Revista Aceña. Agosto 2014 </ref> == Fiestas == [[File:Ofreciendo_patareras.JPG|thumb|300x300px|Ofreciendu patateras y vino de pitarra en el Día de los Caballus]] * '''Joguera de San Antón''', 16 de enero. * '''Joguera de San Sebastianinu''', 19 de enero. * '''Sermón de Gracia''', el Martis de Pascua. * '''Romería de San Marcus''', el [[25 abril|25 de abril]]. * '''Fiesta del Ramu''', ca 4 añus, en agostu. * '''Fiesta del Emigranti''' y '''Día de la Ensandía''', el [[15 agostu|15 d'agostu]]. * '''San Miguel''', el [[29 setiembri|29 de septiembri]]. * '''La Borrasca''', la fiesta emprincipia con La Machorrita, el 23 de diciembri, y acaba con el Día de los caballus 26 y 27 de diciembri. == Traicionis == [[File:Barro_enchinao_de_Ceclavín.jpg|thumb|Barru enchinau, artesanía tradicional de Ceclavín.]] Destaca<ref name="miex">[[Miguel Herrero Uceda|Herrero Uceda, Miguel y Elisa]]; [[Mi Extremadura]]. Elam Editores (2012).</ref> el labutu finu en oru y plata de los orivis, amás de l'alfarería de barru enchinau. <div>El vinu de pitarra es tamién </div> La traición de vinu de Ceclavín vieni d'antañu, comu se puei vel polas lagaretas esculpías enos propius canchalis enas viñas. <div>El vinu de pitarra</div> de siempri ha síu mu valuau. Se izi que el emperaol [[Carlos I d'España|Calrus V]] gustaba del vinu de Ceclavín duranti el su retiru en el [[Monasteriu de Yusti]].  == Personajis ilustris == [[File:Placa_Alejandro_Rodriguez_Arias.jpg|thumb|Placa en el cuartu de plenos en la que se declara a [[Alejandro Rodríguez Arias y Rodulfo|Alejandro Rodríguez Arias]] hiju predilectu de Ceclavín]] * [[Alejandro Rodríguez Arias y Rodulfo|Alejandro Rodríguez Arias]] (1838-1893). Capitán General y Gobernaolr de [[Cuba]] * [[Honorio María Sánchez de Bustamante]] (1896-1965). Sacerdoti de vía santa. Está emprencipiau el procesu pa la su beatificación y canonización. * [[:es:Asunción Delgado|Asunción Delgado]] (1919-2007). Poeta.<ref name="Retorno"></ref> * Antonio Herrero Alvarado (1925-2002). Poeta.<ref name="Retorno"></ref> * [[:es:Victoriano Martínez Terrón|Victoriano Martínez Terrón]] (n. 1928). Pintol. * [[Luis Martínez Terrón]] (n. 1930). Escribiol y poeta. * [[:es:Mercedes Guardado|Mercedes Guardado]] (n. 1933) Biógrafa, Directora artística del Museu Vostell-Malpartida y conservadora del legau Vostell. * [[Antonio José Herrero Uceda]] (n. 1953). Pintol y astrofísicu. * [[Elisa Herrero Uceda]] (n. 1957). Escribiola. * [[Miguel Herrero Uceda]] (n. 1964). Escribiol y naturalista. == Referencias == {{Prantilla:Listaref|2}} [[Category:Monicípius de Caçris]] 94by58f09dlfr4vtfy5o84l442mo2kp 116316 116315 2022-08-01T20:04:37Z Sa~eswiki 8342 wikitext text/x-wiki {{Monicípiu |nombri = Ceclavín |escú = Escudo de Ceclavín (Cáceres).svg |imagin = [[File:Ceclavín desde el aire.jpg|268px]]<br/><small>Panorámica aérea de Ceclavín</small> |comunidá = Estremaúra |provincia = Caçris |cp = 10870 |superficii = 159 |densidá = |altitú = 322 |longol = 82 |a = Caçris |latitú = |longitú = |puebración = 1897 |calendata = 2016 |gentilíciu = Ceclavineru, ceclavineju |rius = |alcaldi = Ana María Amores Rodríguez ([[PSOE]]) |web = [http://www.ceclavin.es/ Ayuntamiento de Ceclavín] |assitiamientu = [[File:Ceclavín.png|250 px|Assitiamentu]] }} '''Ceclavín''' es un monicipiu d'estremaura, [[provincia de Caçris]]. Nel mapa se puei vel al suroesti dela comarca natural delas Vegas del Alagón i siempri ha destacau por sel el monicipio con más ermitas dela su comarca. Los pueblus linderus son [[L'Aceúchi]] i [[Zarza la Mayol]]. Con <span>1957</span> habitantis en <span>2014</span>, Ceclavín es el cuartu monicipiu más pueblau delas Vegas del Alagón.  == Estória == [[File:Ceclavín_rollo.JPG|thumb|Rollu de Ceclavín.]] Esti terrenu ha estau pueblau endi tiempus remotus comu se puei vel por mé de las pinturas rupestris nel Altu del Periñuelo (1500-1200&nbsp;a.&nbsp;C.)<ref name="corazon">[[Miguel Herrero Uceda|Miguel]] y [[Elisa Herrero Uceda]] Extremadura en el corazón, Elam editores (2011)</ref> En 1257 queó estableciu comu encomienda dela [[Ordin d'Alcántara]].<ref name="historia">[http://www.ceclavin.es/index.php/mod.pags/mem.detalle/idpag.8/idmenu.124/chk.ac90d1c3165bb12f11b18a34f092276e.html Historia] ''Ayuntamiento de Ceclavín''</ref> Nel añu 1537 se declaró a Ceclavín villa con tou el poel de levantal un rollu, estu es con poel jurídicu.<ref name="corazon"></ref> En 1755 tuvu lugal el [[:es:Motín de los ceclavineros|Motín de los ceclavineros]]. Seiscientus vezinus se rebelarun encontra los soldaus vigilantis del contrabandu que estrumpian por las callis del pueblu.<ref name="melon">Melón, Miguel Ángel. Hacienda, Comercio y Contrabando en la Frontera de Portugal, Siglos XV-XVIII (1999).</ref> == Patrimoniu == === Monumentus religiosus === * '''Elésia parroquial de Nuestra Señora del Olmo''', (1495-1557) * '''Ermita de San Pedro''', [[sigru XVII]]. * '''Ermita de la Virgen del Encinar''', [[sigru XVIII]]. * '''Ermita de San Lorenzo''', sigru XVII * '''Ermita de San Antón''', [[sigru XVII]]. * '''Ermita de San Diego''', [[sigru XVII]]. * '''Ermita de San Sebastián''', sigru XVII. * '''Ermita del Santo Cristo''', [[sigru XVII]]. * '''Ermita de la Soledad''', sigru XVII * '''Ermita de Santa Ana''', sigru XVI === Arquitetura civil === * '''El Rollu''', [[sigru XVI]]. * '''La Torri del Reloj''', [[sigru XVI]]. * '''La Praza con los sus portalis'''. * Abondus casas de cantería de una jechura tradicional ceclavinera. == Coltura == [[File:Escritores_en_Ceclavín.jpg|thumb|300x300px|Tardi d'escribiolis extremeñus, Ceclavín el 31 de mayu de 2014]] Los ceclavinerus tienin un sentimientu jondu pola su tierra, estu se puei vel bien en tous los librus que han escritus comu el "Bosquejo Histórico" (1927) de Julio Rosado, "Ceclavín, su vida y su folclore" (1973) de Severiano Rosado Vidal i "[[Mi Extremadura]]" (2012) de [[Miguel Herrero Uceda|Miguel i Elisa Herrero Uceda]], autolis, estus tamién del primer libro escritu en ceclavineru "[[Ceborrincho, relatos extremeños]]" (2013). Amus, que Ceclavín ha destacau siempri por mé delos sus escribiolis, ondi poemus mental a  Asunción Delgado, Antonio Herrero Alvarado, [[Luis Martínez Terrón]], Juan Casas, Julián Rodríguez, [[Elisa Herrero Uceda]], Mercedes Guardado i los ya mentaus Julio Rosado, Severiano Rosado i[[Miguel Herrero Uceda]]. El 31 de [[mayu]] de 2014 se celebró en Ceclavín un encuentru d'escribiolis estremeñus de dentru i juera de l'Extremaura uñiendu talentus pa ponel en valol la coltura desta tierra i delas sus gentis.<ref>[http://www.elam.es/tardeescritores Entrevista Tarde de escritores en Ceclavín] Canal Extremadura Radio. 30 de mayo de 2014</ref> En esti actu emotivu se jidu un dobli homenaji a los poetas ceclavinerus Asunción Delgado y Antonio Herrero Alvarado.<ref>[http://www.elperiodicoextremadura.com/noticias/provinciacaceres/encuentro-escritores-tarde_806623.html Ceclavín: Encuentro de escritores esta tarde]. El Periódico de Extremadura. 31 de mayo de 2014.</ref><ref>Agut, Nieves. Periódico Crónica de Coria. Agosto 2014 </ref><ref name=Retorno>Herrero Uceda, Miguel. El retorno de los escritores. Revista Aceña. Agosto 2014 </ref> == Fiestas == [[File:Ofreciendo_patareras.JPG|thumb|300x300px|Ofreciendu patateras y vino de pitarra en el Día de los Caballus]] * '''Joguera de San Antón''', 16 de enero. * '''Joguera de San Sebastianinu''', 19 de enero. * '''Sermón de Gracia''', el Martis de Pascua. * '''Romería de San Marcus''', el [[25 abril|25 de abril]]. * '''Fiesta del Ramu''', ca 4 añus, en agostu. * '''Fiesta del Emigranti''' y '''Día de la Ensandía''', el [[15 agostu|15 d'agostu]]. * '''San Miguel''', el [[29 setiembri|29 de septiembri]]. * '''La Borrasca''', la fiesta emprincipia con La Machorrita, el 23 de diciembri, y acaba con el Día de los caballus 26 y 27 de diciembri. == Traicionis == [[File:Barro_enchinao_de_Ceclavín.jpg|thumb|Barru enchinau, artesanía tradicional de Ceclavín.]] Destaca<ref name="miex">[[Miguel Herrero Uceda|Herrero Uceda, Miguel y Elisa]]; [[Mi Extremadura]]. Elam Editores (2012).</ref> el labutu finu en oru y plata de los orivis, amás de l'alfarería de barru enchinau. <div>El vinu de pitarra es tamién </div> La traición de vinu de Ceclavín vieni d'antañu, comu se puei vel polas lagaretas esculpías enos propius canchalis enas viñas. <div>El vinu de pitarra</div> de siempri ha síu mu valuau. Se izi que el emperaol [[Carlos I d'España|Calrus V]] gustaba del vinu de Ceclavín duranti el su retiru en el [[Monasteriu de Yusti]].  == Personajis ilustris == [[File:Placa_Alejandro_Rodriguez_Arias.jpg|thumb|Placa en el cuartu de plenos en la que se declara a [[Alejandro Rodríguez Arias y Rodulfo|Alejandro Rodríguez Arias]] hiju predilectu de Ceclavín]] * [[Alejandro Rodríguez Arias y Rodulfo|Alejandro Rodríguez Arias]] (1838-1893). Capitán General y Gobernaolr de [[Cuba]] * [[Honorio María Sánchez de Bustamante]] (1896-1965). Sacerdoti de vía santa. Está emprencipiau el procesu pa la su beatificación y canonización. * [[:es:Asunción Delgado|Asunción Delgado]] (1919-2007). Poeta.<ref name="Retorno"></ref> * Antonio Herrero Alvarado (1925-2002). Poeta.<ref name="Retorno"></ref> * [[:es:Victoriano Martínez Terrón|Victoriano Martínez Terrón]] (n. 1928). Pintol. * [[Luis Martínez Terrón]] (n. 1930). Escribiol y poeta. * [[:es:Mercedes Guardado|Mercedes Guardado]] (n. 1933) Biógrafa, Directora artística del Museu Vostell-Malpartida y conservadora del legau Vostell. * [[Antonio José Herrero Uceda]] (n. 1953). Pintol y astrofísicu. * [[Elisa Herrero Uceda]] (n. 1957). Escribiola. * [[Miguel Herrero Uceda]] (n. 1964). Escribiol y naturalista. == Referencias == {{Prantilla:Listaref|2}} [[Category:Monicípius de Caçris]] epbh7rpe38cy3xpwdlt6j27tmqv6krp